16. Exterior de la Seu de Manresa ***

L’accés al temple és a través de tres portals, a tramuntana, migdia i ponent de l’edifici. A tramuntana s’obre el portal de santa Maria , compost per una sèrie d’arcs ogivals en degradació que descansen en columnes llises de capitell ornat amb fulles. Els arcs són llisos llevat de dos que presenten decoració, un de puntes de diamant i l’altre d’arquets trilobats penjats dibuixant el timpà que està presidit per una imatge de la Verge, obra de Berenguer Ferrer, amb dosser al damunt. Com a característica diferenciadora d’aquest portal, i element poc freqüent en el gòtic català, hem de destacar el gablet triangular que remata el portal.

Al costat del portal de santa Maria es conserva el portal romànic antigament anomenat de l’abadia, de finals del segle XII, rematat per una arcada de mig punt, a l’intradós de la qual es desenvolupa una arquivolta en espiral que reposa sobre dues columnes amb capitells esculpits. El timpà, una reproducció de l’original que es conserva a l’interior, es centra en la imatge de la Verge amb el Nen envoltats per quatre àngels. Els capitells desenvolupen la temàtica de la temptació d’Adam i Eva i la seva expulsió del Paradís i la lluita entre dos homes, simbolitzant el mal com a conseqüència del pecat original.

En el mur de migdia s’obre el portal de sant Antoni , format per arquivoltes llises de perfil ogival, de concepció més simple i esquemàtica, en consonància amb la severitat del nostre gòtic.

La tercera és la porta de sant Martí , està rematada per un simple arc de mig punt adovellat. Devant presenta un ampli pòrtic neogòtic, obra del gaudinià Alexandre Soler i March, amb tres arcs ogivals rematats per gablets acabats en una carxofa, entre els quals s’aixequen uns pinacles piramidals. El pis superior inquibeix el museu. Una graonada inacabada dona relleu al conjunt.

El campanar és l’únic element que trenca el sentit horitzontal de l’edifici. Consta de tres pisos separats per voltes de creueria i fou bastit al segle XVI s’obre l’antic cimbori romànic. De totes les modificacions sofertesa posteriori únicament n’ha perdurat la barana neogòtica del conjunt suggerit per Antoni Gaudí i projectat per Soler i March.