Ajuntament d’Anglesola
Pl. Església, 7
25320
Tel: 973 308 006
“Esdevingué que per aquells dies emanà un edicte de part de Cèsar August en què ordenava que s'inscriguessin al cens els habitants de tot l'Imperi”. Després de la destitució d'Arquelau, fill d'Herodes el Gran, Publi Sulpici Quirini arribà a Síria, enviat per Cèsar August per fer el cens dels béns i poder recaptar impostos; cal recordar que Judea havia annexionada a Síria.
Tothom havia d’anar a empadronar-se a la seva ciutat natal. Josep, per ser de la casa i família de David, va pujar des de la ciutat de Natzaret on vivia, a Galilea, a la ciutat de David, que es diu Betlem, a Judea, per empadronar-se amb la seva esposa Maria, que estava encinta.
“I va passar que, mentre eren allà –es refereix a Betlem-, li va arribar a ella el temps del part i va donar a llum el seu fill primogènit, el va embolicar en bolquers i el va recolzar en un pessebre, perquè no hi havia lloc per a ells a la posada.”
La paraula posada pot significar “alberg o hostatgeria”, però també es pot traduir com a “habitació, cambra d'hostes, estada”. Recents interpretacions afirmen que l’escena de buscant posada cal replantejar-la.
Si Josep era de Betlem és fàcil entendre que hi havia algun familiar amb casa pròpia a la població i que no li calgués buscar posada entesa com hostal. El viatge els hauria portat uns deu dies, pel camí llarg i accidentat de llavors, i haurien arribat a la seva pàtria un temps abans del part. En aquest punt, afirma l'Evangeli que mentre ells hi eren, se li van complir els dies de l'enllumenament. Però com era l’època del cens molts betlemites que havien tornat de tot arreu s’havien instal·lats a les habitacions de les hostatgeries i cases particulars. També Maria i Josep haurien allotjat a totes les dependències de casa seva o de parents i amics.
Amb la precarietat de l'edificació de llavors, els habitatges només tenien una habitació central, on hi havia de tot: armaris, eines, seients, rebosts, cuina. I on, arribada la nit, s'estenien les estores per al repòs nocturn, cadascun al seu lloc preferit. Aquesta habitació central era, doncs, el petit món domèstic al voltant del qual girava tota la vida de la llar i el moviment de les persones, més o menys com les cambres de moltes de les nostres llars pageses. Però a més de la sala principal, les cases tenien adossat algun ambient més petit, reservat, de vegades emprat per a dipòsit, o per a eventuals hostes, amb separadors agregats per a més privadesa.
Aquesta habitació servia sobretot per quan a la casa hi havia alguna partera. Perquè a Israel, quan una dona donava a llum un fill quedava impura durant 40 o 80 dies, segons fos home o dona, per la pèrdua de sang que havia patit. I els objectes que ella tocava, el llit on reposava, o fins i tot qualsevol lloc on s'hagués assegut, quedaven impurs. I si algú tocava la partera, o entrava en contacte amb algun utensili fregat per ella, queia automàticament en la impuresa.
És llavors quan, propera a l'hora del part, Maria advertiria que no hi havia lloc on donar a llum dignament i discretament, sense molestar i sense ser molestada, i sobretot sense convertir en impurs tots els habitants de la casa. Per això, sense ofendre cap dels seus parents, es van retirar a la gruta-estable, que totes les cases de Betlem tenien, i encara en tenen, per albergar els animals. I allà, en una gruta de casa seva, adaptada com a refugi i arreglada per Josep el millor possible, poc després Maria va donar a llum un nen. Les altres dones la van ajudar a embolicar-lo en una flassada. I com que bressol van prendre un petit pessebre, és a dir, un calaix on es posava l'aliment per als animals domèstics, el van netejar bé, i el van cobrir amb un drap.
En el diorama es pot observar perfectament la interpretació tradicional de l’escena de buscar posada. S’observa que l'hostal està ple. Per una finestra es veu com un avi llegeix un conte a un infant, una padrina…
La posta de sol omple l’escena i la gent va arribant a última hora. Tothom va de camí cap a casa seva, encara hi ha alguna persona que ven al carrer les quatre verdures collides del dia. També hi ha una sínia, un molí que és accionat per la força de l'aigua.
