3.- Cal Col·lector de la Granadella

S'anomenava col·lector la persona dedicada a recaptar i administrar els delmes de l'església. Vol dir el que recull, recaptador. Era una persona de confiança designada particularment, que a part de recollir els delmes, també els repartia. A més portava una administració rigorosa, gràcies a la qual s'ha pogut estudiar el llegat valuós de moltes parròquies.

Però el col·lector no solament servia a l'església, sinó també al rei. Així ho trobem quan Jaume I (1220), anomena col·lector al frare Eimeric d'Estuga, de l'orde del Temple, col·lector de les rendes reials al regne d'Aragó.

Més tard, les col·lectories eren necessàries per al funcionament i manteniment de les ciutats i les parròquies. A Barcelona cada porta d'entrada tenia una col·lectoria que s'encarregava de cobrar l'entrada de productes a la ciutat.

Per tant, aquesta figura administrativa ha estat molt valuosa i necessària per a portar a terme les grans obres d'edificació d'esglésies , catedrals i obra pública.

En el llibre de la Història de la Granadella, diu:
"Tanmateix, el senyor de la Granadella cobrava els drets senyorials, delmes i primícies a cal Col·lector, i ell designà una comissió per a la col·lecta del vintè de la collita del vi, que en aquella època era més quantiosa que la de les olives''.

                                                     Església de la Mare de Déu de Gràcia

Doncs bé, els ingressos obtinguts, eren recollits i lliurats a l'administrador. En el temps que va durar la construcció de l'església van servir per pagar el mestre de cases i artesans (1764).

El nom de Col·lector, doncs, l'hem de situar al segle XVIII quan es va construir l'església i no es descarta que vingui de més lluny donat que, segons documents històrics, en altres indrets era una figura necessària per l'administració dels delmes i l'economia.

Cal fer referència que al "Llibre de la Vila de la Granadella del 1811", s'esmenta el senyor Anton Vilafranca (Col·lector).

                                                    Cita del llibre "La Vila de la Granadella 1812"

Essent el cas que havíem trobat el nom de Vilafranca com a col·lector i no enteníem el lligam amb els actuals propietaris de la casa, va ser un treball profitós descobrir com el casament de la pubilla Vilafranca va fer que canviés el cognom a Aran.