3. Conjunt megalític del mas Baleta a la Jonquera ***

El conjunt megalític del mas Baleta, un dels conjunts megalítics millor conservat de tota la Península, el composen 2 recintes megalítics, de planta rectangular, superposats l’un a l’altre: un primer recinte més antic i un segon recinte doble (2n i 3r recintes). Al 3er recinte s'accedeix a partir del 2on mitjançant una llosa arranada amb funció de llindar. Aquests dos recintes tindrien una probable funció com a centres de culte solar o funerari, amb una cronologia d’entre el Neolític Final-Calcolitic i el Bronze Final (primera meitat del III mil·lenni aC). El conjunt inclou 5 tombes tumulàries de l'Edat del Ferro (750-650 aC).

El conjunt fou descobert l’any 1986 pels membres del GESEART Enric Carreras, Miquel Didac i Josep Tarrús, acompanyats de Júlia Chinchilla. Inicialment semblava un sepulcre megalític i dues estructures més. Entre 2004 i 2006 fou excavat i restaurat sota la direcció de membres del GESEART.

La seva excavació permeté exhumar diversos fragments de bols o cassoles de Vas Campaniforme Pirinenc, amb decoracions pròpies d’aquesta cultura en la fase de l’edat del Bronze i diversos fragments de vasos llisos de formes comunes en els conjunts del Neolític final-Calcolític.

Els dos recintes presentaven una orientació Sud-oest, de 250º en el primer recinte i de 220º en el segon. El primer recinte tenia unes dimensions de 3 m de longitud (NE-SO) i 2,5 m d'ample (NO-)SE. El segon recinte 7 m de longitud (NE-SO), 4,5 m d'ample(NO-SE), amb un corredor d'accés de 4 m de longitud i 1,75 m d'ample. El tercer amidava 5 m de longitud (N-S) i 2,5 m d'ample (E-O). L'orientació del corredor d'accés del segon recinte coincideix, aproximadament, amb la posta de sol durant els solstici d'hivern de l'època. També amb la posta de l'estel Sirius.

Els recintes eren formats per 100 lloses-menhirs petits i un de més gran al centre, de granit, amb falques a vegades de quars. El primer recinte, amb una mitjana de 60 cm  d'alçada, en conservava 11 al NE i 7 al NO, tots "in situ" i un forat de pal.  La majoria dels del segon recinte, amb una alçada mitjana de 1,2 m, foren trobats "in situ", alguns desplaçats o arranats, amb un menhir central, fal·liforme, de secció trapezoidal (2,25 m d'alçada i 0,5 m d'amplada màxima) i 3 forats de pal a l'exterior. El tercer recinte, d’entre 60 i 80 cm de mitjana, en conservava 13 "in situ" i 16 de tombades i desplaçades.