Ajuntament de Cardedeu, antiga torre Lligué ***

Abans de construir-se la torre en aquest mateix lloc hi havia una fàbrica d’estovalles d’Andreu Capdevila i Francesc Guasch fundada el 1889.

Joan Lligué Pagès –diputat a Corts el districte Granollers-Badalona per la Lliga Regionalista- va ampliar el seu jardí l’any 1890 i en una data molt propera va construir la Torre Lligué; es tenen notícies que l’any 1897 s’hi instal·là llum d’acetilè i el 1901 s’hi feren obres de remodelació. Fins la dècada dels anys quaranta del segle XX va continuar sent la residència d’estiu de la família. Fou comprada per Josep Torruella qui la va vendre a l’Ajuntament l’any 1952.

El cos principal consta de planta baixa i dues plantes de pis. En sobresurt una torre de planta quadrada amb coberta de pavelló a quatre vessants. En el costat de la plaça hi ha un porxo de coberta plana limitat per arcs el·líptics i balustrada perimetral. Cal destacar el treball de la reixa de ferro de la tanca del jardí.

Text extret de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Urbanístic de Cardedeu (1995). Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local.

Curiositats

El rellotge que presideix la façana indica les hores seguint la nomenclatura catalana en partició de quarts. És un exemple que caldria seguir en espais públics per tal de preserva i difondre una forma de lectura de l’hora molt pròpia. A Catalunya la manera tradicional d'indicar l'hora utilitza fraccions de quart i mig quart d'hora. Les fraccions horàries són de l'hora començada, tenint en compte que l'hora sencera marcada pel rellotge n'indica l'acabament. L'ordre seguit és "quarts-minuts-hora posterior". Així, per exemple, les 9 h 15 són “un quart de deu”; les 11 h 30 són “dos quarts de dotze”, i les 20 h 53 són “tres quarts i vuit minuts de nou”.