Amb les seves soques recargolades aquest conjunt d’àlbers, excepcionals a l’Anoia, foren declarats d’interès comarcal l’any 1995. Són un tipus d’arbres abundants als boscos de ribera de la terra baixa. Es un tipus que es coneix fàcilment per la seva escorça, blanca i llisa, amb bandes fosques i per les fulles curiosament peludes al revers, a l’igual que els borrons també singularment peluts.
Curiositats
L’aigua d’aquesta font té virtuts diürètiques i ha estat la font de consum d'aigua per al poble, pel fet de ser la més propera. El mateix nom de la font també ens indica que hi brolla una aigua de la que diem fluixa, que permet coure amb facilitat els aliments, especialment els llegums. A la Llacuna trobem més d’una cinquantena de fonts amb unes aigües excel·lents. Destaquen, entre d’altres, la Font del Marimon, recomanada pels problemes hepàtics; també cal mencionar les fonts de les Clotes, del Pla Novell, la del Teix, la de les Granotes i la de Cal Marquet, prop de la masia de cal Marquet i a redós de l’església de Sant Pere de Vilademàger.
Informació de visita
Visita exterior i lliure
