Altres edificis del Passeig de la Garriga ***

Capella Família Esturgó

La importància que tingué la família Esturgó queda palesa a més del panteó de Maria Esturgó al cementiri municipal amb aquesta construcció de la capella familiar. El  tractament dels murs és arrebossat sobre el quals destaca la decoració de les seves obertures. La porta presenta arc de llinda sobrealçada amb trencaaigües d’arc mixtilini de traceria gòtica flaquejat per dues petites pilastres amb pinacle. Damunt hi ha una petita rosassa i coronant l’edifici un petit campanar de cadireta d’un sol ull. Les obertures de les finestres són d’arc de mig punt amb trencaaigües d’arc conopial de traça gòtica.

Casa Alfred Santamaria

La casa Alfred Santamaria és la primera obra que portà a terme Lluís Planas i Calvet a la Garriga. Es tracta d’un habitatge unifamiliar aïllat que consta de planta baixa, pis i golfa amb coberta a dues vessants. Està assentada al damunt d'un sòcol de maçoneria. Presenta una torre adossada acabada en un mirador. Les llindes de les obertures són esglaonades i voltades de botons de ceràmica vidriada de color verd. El ràfec, sostingut per mènsules de fusta, està decorat per sota amb motius geomètrico-florals i una sanefa de motius florals decora els seus murs. Finalment destacarem la utilització de la ceràmica vidriada de color verd als ampits de les finestres i en una motllura que recorre la façana a la part baixa de l’edifici, la ceràmica dels arrambadors de la porta  dibuixant torretes amb elements vegetals i el treball de forja a les baranes de les finestres-balcó.

Casa Joan Colom (Passeig 39)

La casa Joan Colom i Capdevila (núm.39) és un habitatge unifamiliar, obra de Manuel J. Raspall. Consta de planta baixa i pis i golfa. Les façanes mitjançant l’estuc simulen carreus de pedra. Les obertures estan emmarcades amb estucats de temàtica floral, excepte la porta d'entrada i el balcó que present un tractament diferent de l'estuc.

Apareixen per primera vegada les reixes de ferro en forma de cop de fuet adherides orgànicament a la paret.

Casa Joan Colom (Passeig 38)

La casa Joan Colom i Capdevila (núm.38) presenta una façana plana de composició simètrica. L’edifici consta de semisoterrani, planta baixa i golfes. La façana és estucada simulant un carreuat i les obertures es troben emmarcades per una ornamentació floral. Una imposta de ceràmica limita el capçal, i està esgrafiada amb motius geomètrics que es repeteixen com a sanefa a la part baixa del ràfec de la coberta. El reixat de la tanca presenta motius geomètrico-vegetals complexos. En aquesta casa Raspall utilitza per primera vegada alguns motius que es faran presents a la seva obra d’abans de la Gran Guerra: el  floró circular del qual pengen unes cintes verticals rígides unides per un element floral, els esgrafiats geomètrics i les impostes. Completa el conjunt la font de perfil sinuós amb el llom corbat revestit de ceràmica que hi ha al jardí.

Casa Joan Condal

De 1904 data la casa Joan Condal (núm.36), bastida pel mestre d’obres Antoni Ferrer de Corriol. Es tracta d’un habitatge de línies molt simples imbuïdes dins el corrent modernista que encara traspuen l’eclecticisme de finals del segle XIX. Consta de planta baixa i pis, amb un capcer ondulant rematat per punxes en el qual hi ha una majòlica de ceràmica amb la figura de Sant Jordi i l’any de construcció al damunt. Les obertures, emmarcades, presenten a la part superior un motiu decoratiu de tipus vegetal en cinta. Les finestres-balcó del primer pis tenen decoració esgrafiada a la part baixa i destaca elo treball del ferro de les baranes. Entre aquest pis i el capcer recorre la façana una sanefa de tipus geomètric entre dues motllures.

Casa Leonor Terrades

El més característic de la casa Leonor Terrades son les seves cobertes d’ampli voladís a doble vessant amb cartel·les de fusta que tanquen els vèrtexs. Es tracta d’una edificació noucentista. Destaca també un ampli finestral de brancals de pedra de tipus renaixentista sobremuntat per un entaulament que presenta un rostre esculpit en un cercle envoltat per decoració de roleus vegetals i fruites.

Casa número 29

Al número 29 del Passeig destaca aquesta casa per la utilització del trencadís ceràmic multicolor en diferents elements de la seva composició. També cal destacar per la seva originalitat la xemeneia de maó coronada per un dau d’extrems arrodonits fet de maçoneria de mida petita, acabat en punxa rematada per boles.

Casa Paulí Puig                                                            Casa Salvador Grau
La casa Paulí Puig i Gol (núm. 93) és una obra de Manuel J. Raspall que data de 1910. Es tracta d’un xalet de planta baixa i golfes marcada per la horitzontalitat i per l’austeritat decorativa, trencada per unes mènsules allargades decoratives que van de la part superior de les finestres fins a un petit capcer sortit, d’arc rebaixat, a la part alta de l’edifici. Separa les golfes del coronament de l’edifici una motllura sobre la qual coincidint amb el portal de la casa hi ha també unes mènsules decoratives allargades. L’edifici juga amb la combinació dels color blanc de les parets amb el blau de frisos correguts de rajoles que alternen el blau marí i el blau cel, així com la porta i les persianes també de color blau.

La casa Salvador Grau és un altre d’aquest xalets d’estiuejants del qual cal destacar la utilització de la ceràmica de colors als pilars i a la maçoneria de la tanca així com a fris decoratiu a la façana.

Casa Sebastià Bosch

La casa Sebastià Bosch Sala (1916) és una obra singular de Manuel Rapall entre mitgeres. Consta de planta baixa i pis. La façana és estucada llisa; a la planta baixa dibuixa unes bandes que recorden la pedra. Les obertures de la planta baixa presenten ampits ondulats de trencadís de ceràmica que dibuixa un semicercle groc amb motius decoratius blans amb fons vermell ales costats. Al pis superior les finestres presenten petits balcons ondulants de trencadís. Totes les obertures presenten trencaaigües amb decoració floral.

L’edifici presenta coberta a quatre vessants amb un ràfec decorat amb un motiu geomètric entre les bigues que el suporten. Sota el ràfec hi ha una sanefa de roleus. Destaca la porta d’entrada de la casa que combina la fusta treballada amb els vidres emplomats.

Casino de la Garriga                                                    Teatre el Patronat

Dues són les obres noucentistes dedicades a l’esbarjo dels estiuejants, el Casino (1924-1931) i el Teatre el Patronat (1924-1926), projectades per l’arquitecte Ramon Turull i Ventosa.

L’obra del Casino, inclosa la compra del terreny, va costar 97.800 ptes, encara no 588 euros. El Casino era un lloc on practicar l’esport i passar agradables estones d’estiu d’aquelles famílies burgeses que freqüentaven La Garriga. La construcció del Teatre vingué donada per la necessitat que hi havia al poble de disposar d’un teatre, ja que l’antic celler de la parròquia no reunia les condicions necessàries per a les seccions existents de teatre parroquial.

Villa Cristina o Casa Esteve Roqué

A Villa Cristina o casa Esteve Roqué l’arquitecte Manuel Raspall portà a terme l’obra més recarregada de la seva primera etapa, en especial pels elements florals que emmarquen les obertures, utilitzant per primera vegada les pilastres que discorren per la façana. Es tracta d’una casa entre mitgeres de planta baixa amb soterrani i terrat.

Les dues finestres arran de terra amb reixa de forja corresponent al soterrani. A la planta trobem la porta flanquejada per finestrals amb reixa, i encara trobem unes petites obertures sobre la porta. Una cornisa sortida separa l’habitatge del terrat que presenta balustrada de pedra decorada amb motius florals partida en dues meitats, al mig de les quals hi ha el capcer entre pilastres rematades per florons, que reposen sobre mènsules decorades. En el capcer hi figura escrit el nom de la casa amb una garlanda que l’emmarca.

Villa Maria Angli

A Villa Maria o Casa Valentí Pons l’arquitecte Raspall introduí nous elements de composició, com les peces ceràmiques de relleu, remat de la cornisa amb arc carpanell rebaixat, els pinacles florals o els botons. Consta de planta baixa i pis amb coberta a quatre vessants. L’obra utilitza la maçoneria al sòcol, el carreu a les cantonades i l’estucat a la resta de murs. Actualment és diu Vil·la Anna.

Villa Trianon o Casa Pau Seitun

El que primer destaca de Villa Trianón o casa Pablo Seitún, obra noucentista d’Antoni Pons Domínguez, són les cobertes dels dos cossos d’edifici, a doble vessant amb un ampli voladís suportat per cartel·les de fusta. La construcció presenta sòcol de maçoneria de carreu i les obertures , rectangulars, totes tenen jardineres a l’ampit. A la part baixa de la casa dos són elements a destacar, la tribuna semicircular i el conjunt de la porta amb teulada de vidre suportada per estructura metàl·lica amb una columna jònica de la qual penja el llum de l’entrada amb un destacable treball de forja.