Poques coses romanen inalterables amb el pas del temps. La gent va i ve, canvien les cases, els carros de cavalls han estat substituïts pels cotxes i els polsegosos carrers de sorra ara són d’asfalt. I tot això, en només 100 anys. Molt poques persones viuen tant com per veure els canvis d'un segle. Només els arbres poden ser testimoni del pas del temps durant segles.
L'alzina centenària d'Aspa, emplaçada en la partida Bassabona, amb els seus 3,13 m de diàmetre, es troba catalogada dins els arbres centenaris del Segrià. Abans, quan es batia, a l'hora de berenar, tots els participants a la batuda de les eres del voltant es trobaven sota l'alzina, on hi havia una bona ombra i també hi posaven els carros.
En temps de la Guerra Civil Espanyola els soldats la van voler tallar per fer llenya per escalfar-se. El seu propietari, Lluís Masip Abella, els va fer desistir de la seva intenció a canvi de poder tallar llenya de les oliveres i dels ametllers del voltant. Fou així com l’alzina centenària pogué continuar enlairant-se i formar part del paisatge.
