Antiga Sagrera de Seva ***

La primitiva sagrera es va fortificar i envoltar de murs i portals ja al segle XIV. A partir del segle XVI gràcies a la immigració de nois i famílies franceses i l'establiment de fadristerns de masies que es convertien en gent d'ofici: perarires i teixidors, sastres i ferrers, etc., s'inicia una moderna creixença que durarà fins a l’etapa d’industrialització iniciada a fora de Seva ben entrat el segle XIX i després d’un nou estancament recreixerà el segle XX.

Seva i el Brull van formar una unitat històrica fins al segle XIV que es coneixia com terme del castell del Brull i més tard baronia de Seva i el Brull, tot i que la sagrera de Seva era el centre administratiu i on residia la cort o cúria medieval.

Entre els segles XIII i XIV Seva va ser una sagrera fortificada, un recinte emmurallat. No fou fins als segles XVII i XVIII quan la població es va estendre fora muralles i són els actuals ravals del carrer del Pedrer, el de Bonaire, la Sarreta i el Serradal.

Passadís situat al costat de la casa de la vila, té 9 metres de llarg per 3 d' amplada. Conforma una volta d'arc rebaixat de totxana vista, sustentat per dues grans pedres.

Dit passadís, forma part i és l'únic de l'antiga sagrera de Seva. Arran d’una ampliació de l’edifici de la Casa de la Vila l’arc passà a formar-ne part travessant l’edifici municipal.

Ca la Filo és un habitatge gòtic situat dins la sagrera del poble, possiblement del segle XV. L’element destacable són les seves finestres, amb varietat d’arcs (conopial, de cortina, lobulat) i alguna ricament treballada.

De totes les finestres en destaca una d'arc de cortina doble, amb un alt relleu d’una creu sota el vèrtex de l’arc. Presenta els brancals motllurats i relleus a les parts baixes. També hi ha elements en relleu sota l’ampit. Dessota d’aquesta finestra  hi ha una obertura amb un calat en forma de flor de sis pètals dins un cercle de puntes diamant disposades en alternança. Als angles, a la banda dreta hi ha dos relleus circulars florals i a l’esquerra dues puntes de diamant.

La finestra de llinda lobulada presenta un relleu d’una creu a la llinda i petits elements esculpits sota l’ampit.

Cal Pastor és un petit edifici dins el nucli de la sagrera del poble. El més destacable d’aquest edifici són les seves obertures: el portal adovellat, una finestra ennegrida amb calat de pedra i al seu costat hi ha una altra finestra d’arc conopial.

La finestra ennegrida del primer pis presenta una bellament treballada, pròpia del segle XVI. Aquest finestral, que havia estat la sortida a un petit balcó, resta rematat per un guardapols.

La finestra al costat de l’anterior, de dimensions més reduïdes, presenta una llinda d’arc conopial amb nervadures que també trobem als brancals de bases finament treballades. Les seves característiques són pròpies del segle XV.

La dovella central de la portalada té esculpit un escut amb una creu damunt la bola del món i unes rosetes als costats.

La Casa de la Vila, fruit de la reforma de cases més antigues, està travessada per l'antiga volta de la sagrera.

Consta de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa dues finestres flanquegen el portal d’entrada. Al primer pis les obertures son de balcons individuals. El pis superior presenta una finestra aïllada i una galeria de finestres d’arc de mig punt.

Curiositats

Cal recordar que la sagrera fou una forma de potenciar l’hàbitat i de protegir-lo a l’entorn d’una església. Quan el bisbe Oliba va instaurar el bisbat de Vic la pau i treva de Déu en el sínode celebrat a Vic l’any 1033 deia: “Que des d’ara en endavant ningú no assalti les esglésies ni les cases que hi siguin edificades a l’entorn, fins al circuit de trenta passes...”. Així en el moment de consagració d’una església el bisbe atorgava un espai de 30 passes al voltant del temple com a terreny sagrat, on inicialment es van construir cellers, anomenats moltes vegades com sagrers i que poc a poc es van convertir en cases. Hi havia moltes sagreres però la majoria no tenien més de vint edificis. Les més importants a l’Osona del segle XIII eren les de Manlleu i aquesta de Seva. La de Seva a inicis d’aquest segle estava formada per cases propietat dels pagesos del terme i habitades pels fills del masos petits; en el segle següent consta que el recinte estava fortificat i es tancava amb portes.

*foto**foto*