Baltarga a Bellver de Cerdanya

Arribats al petit nucli de Baltarga i tot just haver deixat la carretera, trobem la que és la construcció civil més destacada d’aquest petit poble, la casa de Cal Grau.

La casa és una construcció típica de l’època moderna (segles XVI-XVII), conjunt format per dos edificis units per un cos més petit amb portal d’arc de mig punt. L’edifici de la dreta, d’altura més considerable, amb finestres de llinda i brancals de pedra, li confereix un aspecte defensiu a la masia.

Al bell mig del poble trobem la petita església de Sant Andreu de Baltarga, consagrada el 30 d’octubre de l’any 891 pel bisbe d’Urgell Ingobert a prec del cavaller Sanç que donà a l’esmentada església totes les seves vinyes que posseïa a les planes de Baltarga.

La part romànica de l’edifici que ens ha arribat correspon al segle XI. Es tracta d’una església d’una sola nau amb dos arcs faixons, coberta amb volta de canó, capçada a llevant per un absis semicircular, del qual en veiem únicament una part, doncs la resta quedà enquibida en la construcció de la sagristia el segle XVIII, quan es van portar a terme importants reformes a l’edifici, com la obertura de dues capelles laterals. La pica heptagonal del baptisteri, del segle XIII, actualment es troba a l’entrar a mà esquerra. A l’esquerra del temple s’aixeca un campanar de torre, de base quadrada, de dos pisos i coberta piramidal.

Cal destacar la porta d'accés de triple arcada de punt rodó. L'arcada interior és adovellada amb carreus de tamany mitjà. Per damunt una arcada de poc gruix d'aparell de tamany petit disposat a rengle seguit i per damunt una arcada amb un fris de dents de serra.

A l’edifici resta encara algun vestigi de pintura mural als arcs torals. La decoració pictòrica era molt més extensa, ocupant l’absis i els arcs que el precedeixen. Al Museu Diocesà d’Urgell es conserven frescos procedents d’aquests arcs amb la Verge en majestat, les figures de Caïm i Abel i l’Agnus Dei envoltat d’àngels. Procedent també d’aquesta església és el frontal romànic d’altar, pintura sobre taula, conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), pintat pel mestre Alexander vers el 1200 dC Al centre apareix la Maiestas Domini , envoltada pel tetramorf. Al laterals alguns apòstols identificats amb el nom i a l’últim quadrant la crucifixió. El tractament dels rostres presenta característiques de l’art bizantí.