Bust de Mercè Rodoreda a Romanyà

“Vaig néixer a mitjanit, a la tardor, amb una taca al front no pas més grossa que una llentia. Quan feia enfadar la meva mare, deia, mig girada d’esquena, sembles un Caín”.

Mercè Rodoreda, “Quanta, quanta guerra…”

Mercè Rodoreda va passar els darrers anys de la seva vida (1972-1983) a Romanyà de la Selva, on està enterrada. El poble i l’entorn li van servir d’inspiració per algunes de les darreres obres. En agraïment, el poble li dedicà un monòlit amb el seu bust, obra de l’artista local Antoni Delgado, que va ser inaugurat l’any 2014.

Va ser a Romanyà, on va acabar la seva novel·la “Mirall trencat”  i on va escriure els llibres “Quanta, quanta guerra...”  i “Viatges i flors”. El jardí de casa seva, ple de flors, i els espessos boscos muntanyosos que envolten la població queden constantment reflectits en els seus escrits.

“Les Gavarres, totes un alzinar, a l'hora de la posta quan el sol les besa de biaix, semblen de vellut. Em vaig trobar, doncs, davant d'un dels paisatges més dolços de Catalunya. Les temporades que abans passava a Barcelona ara les passo a Romanyà de la Selva, davant d'aquestes muntanyes segures, sempre verdes, que em donen grans quantitats de pau, a mi, que durant anys he fet, o he hagut de fer, de pedra que rodola”

Mercè Rodoreda, “Fulls de la Revista de Girona”