Ca la Malena de Masllorenç

El dia 12 d’agost de 1863, va morir Josep Jané Paretas i el seu fill, Pau Jané Segú, va heretar aquesta casa que per aquell temps estava assenyalada amb el número 23 del carrer Major.

El dia 27 de febrer de 1881, Pau Jané Segú va vendre aquest immoble a Pau Montargull Fortuny, solter, natural de Vila-rodona que en el Padró Municipal d’Habitants de l’any 1868, el trobem domiciliat al C/ Sant Antoni, núm. 4 de Masllorenç amb 14 anys, com afillat del matrimoni format per Joan Garriga Palau i Serafina Palau.

Dos mesos més tard de la compra de la casa, el 30 d’abril de 1881, Pau Montargull va contraure matrimoni amb Teresa Calaf Riambau de cal Cruel de Masllorenç.

D’aquest matrimoni, s’ha localitzat el baptisme de tres fills però tots ells van morir i també l’esposa el dia 9 de març de 1901.

Un any més tard d’aquesta defunció, el dia 15 de maig de 1902, l’espòs es va casar en segones núpcies amb Francisca Suñe Calbó de la Nou de Gaià on van establir el seu domicili.

El dia 3 de març de 1909, Pau Montargull Fortuny va vendre aquesta casa a Josep Obradó Garriga, veí de Masllorenç, el qual, el dia 22 de maig de 1910, es va casar amb Magdalena Calaf Vidal, de la qual derivaria el renom amb el qual s’identifica aquesta casa.

El dia 24 de desembre de 1916, el mateix Josep Obradó Garriga va comprar a Maria Marcé Balagué i Rafel Vidal Marcé, mare i fill, un solar de 125 m2 que confinava amb la casa. Posteriorment, el dia 25 de novembre de 1917, va vendre una part d’aquest solar a Jaume Obradó Ferré i en va comprar un altre a Marià Puig Miquel. Sobre el terreny resultant, aquell mateix any 1917, va iniciar els tràmits per a la construcció d’un magatzem annex a la casa.

Els estadants de la casa eren pagesos i l’edifici estava adaptat perfectament a les seves necessitats.

A la planta baixa, a la dreta de l’entrada, hi havia un celler amb un cup; al darrera, l’estable, el menjador i la cuina amb sortida un corral. A la cuina, hi havia una llar de foc, un fogonet encastat a l’aigüera, un cantirer per posar-hi els càntirs perquè no hi havia aigua corrent i un armari dins la paret amb la porta amb tela metàl·lica. Al corral, hi havia el pou sec pel desaigua de la cuina, un dipòsit fet d’obra per guardar la calç que es feia servir per emblanquinar parets i per barrejar amb el sulfat per tractar les vinyes, i unes escales per accedir a un galliner, a sota de les quals hi havia un espai per les cabres i els conills.

Al primer pis, hi havia la sala i tres habitacions mentre que al segon pis, hi havia la golfa.

Al magatzem lateral, a la part del davant, a la planta baixa, hi guardaven el carro i les eines de pagès mentre que al primer pis, hi havia una golfa amb un gran finestral on hi guardaven la palla, ametlles, garrofes i altres productes del camp. A la part del darrera, hi havia una comuna, un femer, una soll per porcs i el dipòsit de la bassa.

L’any 1980, s’hi van portar a terme unes obres de reforma que van modificar substancialment la planta baixa i des de llavors, s’hi ha anat fent intervencions per adaptar la casa a les noves necessitats dels seus estadants.