Ca l'Escori del Vendrell de Masllorenç

El dia 3 de maig de 1809, Josep Magriña Bové, fill de Josep Magriña Huguet de Bràfim i Rosa Bové Soler, va contraure matrimoni amb Antònia Papiol Garriga de Masllorenç, filla d’Agustí Papiol Carbonell, teixidor de lli, i Maria Garriga Ferrerons.

El dia 23 de març de 1816, davant del notari Josep Llombart de la Selva del Camp, el contraent va adquirir als consorts Anton Rabassa i Gregòria Alegret el solar on hi ha edificada aquesta casa. La venedora era filla de Joan Alegret i Antònia Vidal de Masllorenç i vídua en primeres núpcies de Marià Magriña Magriña, senyor jurisdiccional de la Montoliva i el seu terme, ubicat a la Selva del Camp.

En aquest document, l’immoble objecte de la transmissió hi apareix descrit com un pati o tros de terra ubicat a la partida de la Quintana de Masllorenç, que confinava per un costat amb la casa de Joan Tosquellas, a l’altre amb el fossar i l’abadia de la localitat, al darrera amb un camí i al davant amb la carretera de Vilafranca. Consta que pertany als venedors per justos títols i antiga possessió dels seus avantpassats.

El fill del comprador, Rafel Magriña Papiol, va contraure matrimoni amb Francisca Rovira Figueras de Salomó i van tenir vuit fills que els hi van posar els noms de Josep, Pau, Teresa, Rafel, Maria, Francesca, Ramon i Joan.

D’aquests, el Pau i el Rafel, van donar lloc a les cases de Cal Pau Escori i Cal Rafelet Escori al C/ Major, núm. 10 i al C/ Sant Miquel, núm. 16 de Masllorenç, respectivament.

El fill gran, per la seva part, el dia 21 de gener de 1854, va contraure matrimoni amb Rosa Pié Jané de cal Pié de Masllorenç, i van tenir una filla que li van posar el nom de Maria Rosa. La mare va morir de part al cap de dos dies del seu naixement, el pare el dia 11 de febrer de 1861 quan ella només tenia cinc anys, i el dia 16 d’octubre de 1869, la filla es va casar amb el germà petit del seu pare, Joan Magriña Rovira.

Arran de l’heretament prelatiu i preventiu establert en els Capítols Matrimonials que van signar els seus progenitors davant del notari Josep Gay de Valls el dia 2 de maig de 1853, ella va ser l’hereva universals dels béns que aquests haurien hagut d’heretar de llurs pares.

El dia 10 de març de 1878, aquesta va atorgar el corresponent inventari dels bens heretats del seu pare davant del notari de Masllorenç, Josep Fontanilles Calaf.

Entre els bens inscrits en aquest inventari, hi consta aquest immoble que hi apareix descrit com una casa amb un corral al darrera; situada al carrer Major, núm. 5 de Masllorenç, composta de planta baixa on hi té set cups i un celler, entresol, primer, segon pis i golfa; que confina a la dreta amb Joan Tosquellas, a l’esquerra amb l’antic cementiri i hort rectoral, pel darrera amb el camí denominat “Sota lo fossar” on obra una porta, i pel davant amb l’esmentat carrer on hi té l’entrada principal i una altra porta petita.

Aquesta família es dedicava al comerç. L’any 1851, a la matrícula de la contribució industrial i de comerç de l’Ajuntament de Masllorenç, hi consta donat d’alta Rafel Magriña Papiol com a bodeguer; a partir de l’any 1853, com a fabricant d’aiguardent i des de 1857, pel transport amb carro (els dos primers anys de quatre cavalleries i des de 1859, de dues mules). A partir de l’exercici 1864-65, el fill d’aquest, Rafel Magriña Rovira, hi apareix com a titular d’aquesta mateixa activitat; entre 1865-66 i 1867-68, la seva esposa i mare d’aquest darrer, Francisca Rovira; i fins el 1870-71, altra vegada, Rafel Magriña Rovira.

L’any 1851, l’activitat apareix domiciliada al C/ Major, núm. 18 de Masllorenç; l’any següent i fins el 1856, al C/ Major, núm. 16; des d’aquell any fins el 1870-71, al C/ Major sense especificar el número; i a partir d’aquella data, al C/ Major, núm. 5.

El negoci de l’aiguardent va portar la família al Vendrell. Es té constància que allí, l’any 1899, el fill de Pau Magriña Rovira, Rafel Magriña Elias, tenia una fasina al C/ Progrés, núm. 3 del Vendrell i l’any 1902, Joan Magriña Rovira, gestionava una fàbrica d’alcohol de brisa amb una caldera per a 1.000 l al mateix carrer.

Aquella deuria ser una època de prosperitat per la família i podria ser que haguessin fet algunes intervencions importants de la casa de les quals en va quedar constància en la data de 1881 que hi ha gravada a la clau de volta de l’arc de mig punt de la porta principal.

L’activitat econòmica a la qual es dedicaven deuria motivar el trasllat del domicili familiar al Vendrell entre els anys 1889 i 1900.

Així, en els Capítols Matrimonials signats el dia 25 d’abril 1908 davant del notari Enric Mestre Vinyals de Vilafranca del Penedès entre Amparo Magriña Magriña, filla de Joan Magriña Rovira i Rosa Magriña Pié, i Francesc Fortuny Damau consta en aquella localitat la residència de la contraent i els seus pares.

En aquell document, entre els bens atorgats pels pares de la contraent hi consta, precisament, aquesta casa.

Durant la Guerra Civil Espanyola, aquest immoble va ser requisat pel Comitè Revolucionari local i s’hi va allotjar la família de refugiats Cañas – Gutiérrez d’Antequera (Màlaga).

Després del conflicte bèl·lic, l’immoble va retornar a la seva propietària, Amparo Magriña Magriña, la qual continuava residint al Vendrell i l’any 1942, apareix com a titular  d’una fàbrica d’alcohol al número 29 del carrer Progrés.

Queda com a vestigi d’aquella fàbrica una xemeneia entorn de la qual, l’estiu de l’any 2007, s’hi va habilitar un espai d’estacionament de vehicles gratuït de 4.000 m2 amb capacitat per a 200 vehicles identificat amb el renom d’aquesta casa, el qual també va donar nom al barri que es va urbanitzar posteriorment en aquella zona.

Amparo Magriña Magriña va morir el dia 10 d’abril de 1966 i en el seu darrer testament ordenat el dia 7 d’octubre de 1965 davant del notari Lluís Pagès Costart de Vilafranca del Penedès, va llegar aquest immoble a la seva filla Maria Joana Fortuny Magriña la qual en va prendre possessió per mitjà de l’inventari atorgat davant del notari Jordi Roura Rosich de Barcelona el dia 8 de juliol de 1966.

El dia 4 de desembre de 1996, davant del notari Lluis Roca-Sastre Muncunill de Barcelona, aquesta darrera va vendre aquesta casa a la seva neboda Maria Carme Vilanova Fortuny i aquesta, el dia 13 de juny de 2000, davant de la notària Argentina Jara Rodones del Vendrell, a la seva filla Maria Ribas Vilanova.

Aquesta darrera, l’any 2008, va portar a terme unes obres de reforma de l’edifici seguint el projecte redactat per Josep Piñol Puig de Vilafranca del Penedès, per adaptar-lo a ús d’establiment rural pel qual, l’Ajuntament de Masllorenç li va concedir la corresponent llicència per resolució de l’alcaldia del dia 24 de setembre de 2009.