Cal Boyer de Dalt o la Isabela d'Igualada ***

Cal Boyer de Dalt, propietat d’Ignasi Boyer, ocupava des de l’any 1868 part d’una de les illes de cases dissenyades pel pla Cabot, malgrat que a la reixa de la part alta de la porta s’hi llegia la data de 1891, segurament corresponent a una reforma. Responia a l’estructura de les anomenades fàbriques de pisos d’influència manxesteriana constituïdes per plantes rectangulars superposades, amb il·luminació procedent de grans finestrals i estructura recolzada en columnes de ferro colat.

Del conjunt en destaca la xemeneia destinada a l’expulsió de fums procedents de la combustió que generava el vapor necessari per a obtenir la força motriu que, a través d’embarrats, feia funcionar els telers. La manca de mecanització i l’expansió de la indústria del gènere de punt enfront dels teixits marcà el declivi d’aquest centre fabril. El 1929 la fàbrica Vda. d’Ignasi Boyer tenia únicament 5 telers sense jacquard, mentre que la fàbrica d’Ignasi Font en tenia 109 amb jacquard i 318 sense. A mitjan segle XX les seves instal·lacions albergaren la raó social Textil Isabela, SA, que li valgué el renom popular d’Isabela amb què es coneixia l’edifici. Més tard albergà els tallers mecànics Perelló i la fàbrica de mitjons Camping, fins que deixà de funcionar com a centre fabril.

Després d’uns anys d’abandó l’any 2004 s’inaugurava la recuperació d’aquest espai portada a terme pel Grup Marcè (Finques Rambles) com a edifici d’habitatges tipus loft, creant un espai comercial interior que comunica el carrer de Santa Caterina i el carrer de Sebastià Artés amb prolongació fins a l’avinguda Balmes, unint així dos dels eixos comercials de la Igualada actual.