Cal Groc d'Albinyana: casalot antic i enigmàtic, però suggestiu

La casa de Cal Groc o ca l'Esquerrà és avui encara una joia a preservar. Carregada d’històries, Perucho hi va trobar inspiració per fer viure en molts articles emocions de tota mena.

"Parlaré ara de la meva casa d’Albinyana. La casa és un laberint d’escales, passadissos, alcoves  i salons d’aire entotsolat i vetust. En ells (coneguda per cal Groc) es reunien durant les guerres civils d’antany els capitostos Joaquín Ibáñez (baró d’Eroles i marquès de la Cañada) i Joan Romagosa, ambdós convertits en mariscals de camp de Ferran VII. En les seves conspiracions eren assistits per Xaconín, astut guerriller, natural d’Albinyana que havia participat en el setge de la Seu d’Urgell.  I després en l’expedició dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. Romagosa fou afusellat a Igualada. El baró d’Eroles, nascut a Talarn, morí a Daimiel. [...]

Per aquesta casa han transitat ombres il·lustres de la història. Antoni de Montpalau deixà la seva empremta en la penombra de les seves cambres abans de recórrer adelerat el seu periple inquietant. El cronista d’Albinyana, el meu erudit amic, Manuel de Bofarull, em contà que Ruy Fernández va dormir a Cal Groc,  però fou desvetllat pels fantasmes d’Antoni de Montpalau (que hi sojornà quan anava a la percaça d’Onofre de Dip) i d’altres. Tal fou l’estrèpit que s’organitzà que, i tan gran aldarull de veïns, que a Ruy Fernández li calgué escapar pel balcó nuant els llençols del llit de matrimoni que li havien destinat. Marxà cap a Les Peces, on trobà acolliment a cal fuster (on sojornà) anomenat Gori.

Respecte al baró d’Eroles, diré que el vaig veure per primera vegada assegut davant de la calaixera escriptori de l’àvia, com si estigués escrivint, i semblava molt abatut, com ja he dit. La seva figura és transparent i ingràvida. Algunes nits (àdhuc a les vesprades) es passeja per la vetusta mansió i és factible, molt sovint, trobar-lo per l’escala. És silenciós i taciturn, però amb bonhomia, de tal forma que no m’he vist mai amb la necessitat d’usar l’espasa que el meu amic, el mag-escultor, Salvador Aulèstia (avui dia, resident a Milà), em construí forjant-la al foc, per a aquestos casos especialíssims. Sols alguns sorolls de tant en tant denoten la seva presència. També se sent una respiració fonda rera els murs, i essent les dotze de la nit, cruixeixen les fustes dels mobles. Com he dit, el baró sembla preocupat i sofrent, intenta escriure una llarga carta. Romagosa volta també per les estances."

Perucho, Joan. Els jardins de la malenconia.

Els fantasmes que habiten a les cases, són per regla general, bastant inofensius, llevat de l’ensurt que provoquen. I gairebé sempre són criatures inofensives  i ben intencionades. I això és cert perquè en el meu casalot d’Albinyana, des de fa més de vint anys (època que va a passar ser de la meva propietat) en tinc un que es comporta educadament i amb delicada discreció. I rares vegades s’exalta  ni mou brega. En realitat, ens fa molta companyia i sols el nostre gat el detecta desagradosament i l’acull amb l’espinada esgarrifada i amb esbufecs.

Perucho, Joan. Fantasmes d’Albinyana i altres espectres.