Cal Maristany dels Hostalets de Pierola

Cal Maristany va ser projectada el 1913 per Domènech i Mansana per ordres d'Enric Cucurella, al costat de la seva torre, com a casa del seu germà i masover Joan Cucurella Vidal i que va acabar passant als Maristany-Cucurella, gendre i filla del Sr. Enric.

Enric Cucurella, segons Jordi Parcerisas i Valls, "va idear la casa com a residència per al seu germà que, a canvi d'anar-hi a viure, havia de tenir cura de la seva pròpia torre. És així com, el també fuster Joan Cucurella va donar el primer nom a la casa: Cal Joanet Fuster. A títol d'encarregats, els Cucurella Isart es van convertir en els masovers de la torre. Calia cuidar fins a l'últim detall per quan arribessin els senyors a l'estiu com organitzar les caceres, cuinar àpats, muntar festes, netejar, etc.

Mort el germà, Enric Cucurella  va voler recuperar la possessió de la casa habitada per Pere Cucurella Isart, el seu nebot. Recobrada el 1941 després d'un llarg plet familiar, el Sr. Enric no la va utilitzar amb freqüència, atès que la trobava massa freda. A la dècada del 1950 va passar a mans de la seva filla gran, Assumpció Cucurella Bordetas, que estava casada amb Carles Maristany Vidal-Ribas, un militar amic del Comte de Barcelona, Joan de Borbó, que va donar el nom definitiu a la casa.

L'edifici va romandre a mans dels Maristany Cucurella fins que va ser adquirida per l'Ajuntament. El 2011, s'hi va ubicar el Centre d'Estudis Musical i la Policia Municipal.

Amb la façana i el jardí oberts a tramuntana, de cara a la torre del Sr. Enric, es mostra que les dues cases pertanyien a la mateixa família. L'edifici disposa de celler, planta baixa, pis i golfes amb terrat. La façana nord està ricament ornamentada amb tot tipus de decoració modernista: rajoles vidriades, ceràmica, maó vist i un colomer obrat a trencadís que evoca la forma d'una xemeneia i que es repeteix en alguna altra construcció de la família."