Cal Paiví d'Anglesola

Aquesta casa pairal es troba a la plaça l'Església i avui forma part de la Rectoria de la Vila.

Diversos membres d'aquesta nissaga han estat sacerdots i erudits notables. En aquella època la religió i el poder anaven junts. Un dels fills havia estat a l'arxiver de la catedral de Lleida, Francesc Altisent i un nebot seu era monjo a Poblet. Tots dos eren erudits en els seus àmbits respectius. Eren considerats molt savis i sempre van posar en alt el nom d'Anglesola.

A l'actual plaça 1 d'octubre, abans de ser enrunada i gràcies al civisme i bona fe de la Sra. Carme Marimon es va recuperar una fita funerària amb nom d'Altisent. Aquest era un estudiant de teologia de vint-i-vuit anys. A la làpida hi diu que va morir de desgràcia. Aquest fet se situa al període de la 3a Guerra Carlina. Donades les dificultats, d'aquells temps convulsos, les mides i la qualitat de la peça, podem deduir que només estava a l'abast d'una família benestant, possiblement relacionada amb la família de Cal Paiví.

Un altre fet important d'aquesta casa tracta sobre el que va passar amb el molí d’oli que tenien, situat en un sector que encara avui en dia es coneix com el molí l'oli. Aprofitant que els molins tenien una foganya per donar escalfor a l'ambient per tal que l'oli sortís amb més fluïdesa van fondre una campana. La família de cal Gassol van ser els padrins de la campana. La padrina es deia "Adela", per aquest motiu a la campana li van posar el nom Adela.

La llegenda també explica que quan el bronze estava fent ebullició va abocar una faldada de joies. A conseqüència d'això, deien que era la campana que sonava més bé de tota la zona. Els pobles veïns quan la sentien en tenien enveja, i els d'Anglesola n'estaven molt orgullosos. Malauradament, durant la guerra van tombar les campanes de dalt a baix per fer metralles.