Call jueu de Santa Coloma de Queralt

La comunitat jueva de Santa Coloma documentada ja el 1272 va constituir una de les comunitats més importants del territori català. Les places Major, de l’Església, el pati del castell i les muralles delimiten l’aljama o barri jueu format per unes trenta famílies, que disposaven de sinagoga, hospital, bany i fossar propis. La comunitat jueva bàsicament portava a terme una activitat mercantil, amb lligams amb l’aljama de Cervera, destacant en el comerç del safrà que tenia una gran importància durant l’època medieval, el mercat del qual es portava a terme a la plaça d’Avall. No obstant també desenvoluparen altres activitats (sastres, argenters, metges i cirurgians...), ocupant càrrecs en el govern de la vila. Amb l’expulsió decretada pel rei Ferran II d’Aragó el 1492, unes 150 persones de la comunitat jueva de Santa Coloma que no acceptaren la conversió van vendre les seves propietats i van marxar.

Depenien de la jurisdicció dels barons de Queralt i gaudien de privilegis com no ser jutjats sense presència d’un altre jueu, no ser molestats per la Inquisició si no hi havia un acusació, alliberats de la milícia i altres tasques de vigilància.