Camí cap al cementiri d'Albinyana

El camí de la Davallada és el que va cap al cementiri. El vell fou construït l’any 1856. Li diuen de la «Davallada» tant pel fort pendent que té com per designar el traspàs de la vida humana.

"Avui és el dia dels difunts. A la tarda me n´he anat tot passejant al cementiri a retre el meu petit homenatge als morts d’Albinyana, i des d’allà he contemplat l’ample i bell paisatge del Baix Penedès. La gent visitava els seus morts sota els grans xiprers i l’aire estava impregnat d’una olor de farigola i herba cremada. A les làpides sepulcrals es pot llegir el nom de les famílies antigues, i he pensat en els seus avantpassats, que mai no vaig conèixer però l’esforçada tenacitat dels quals es fa patent en la mesurada ordenació dels camps, en les parets de pedra seca dels marjals, en les lànguides i remoroses sèquies per al regatge. Una passa més i, exaltant-me en l’heroic del passat, he evocat el fantasma ensangonat de Xaconín, el guerriller reialista que va tornar amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís, i del diari del qual, casualment descobert, vaig donar en el seu moment notícia complida. El vaig veure, lívid i terrible, entre dues llums, cavalcant vers la lenta posta de sol."

Perucho, Joan. Els fantasmes d'Albinyana.