Camí de l'aigua de la mina de l'arquebisbe a Puigpelat

A finals del s. XVIII, concretament l'any 1789 es va refer l'aqüeducte romà del Gaià per dur l'aigua de la mina de Puigpelat a Tarragona. I és que l‘aqüeducte del Gaià va ser una obra romana que duia aigua a la ciutat de Tàrraco a través del riu Gaià; a diferència del ben conegut Pont del Diable que ho feia del riu Francolí i del que el tram del pont n’és l’exemple més ben conservat.

Tal i com es descriu a tarragonahistorica.wordpress.com, “els romans van poder fer un aqüeducte de més de 40 km. de longitud i que naixia a prop del Pont d’Armentera per dur aigua del Gaià cap a Tàrraco;  el nou aqüeducte de l’arquebisbe, seria més curt, no superaria els 30 km. i naixeria a prop de Puigpelat. Encara que els dos aqüeductes no són exactament el mateix, el de l’arquebisbe s’aproximava en alguns trams al traçat que havien assolit els romans. En plena construcció de l’aqüeducte, l’arquebisbe Santiyán va morir i el nou impulsor de l’obra fou el seu successor l’arquebisbe Francesc Armanyà i Font.”

Pocs temps després, l'any 1798, les obres van fer arribar l’aigua a la ciutat de Tarragona que va deixar de patir set, després de diversos intents fallits al llarg de les anteriors centúries. EI el 1819 els puigpelatencs també van obtenir drets d’ús de les aigües subterrànies, fet que va facilitar la construcció de nous pous per abastir-se d’aigua.

Curiositats

L’arquebisbe Joaquín de Santiyán y Valdivieso va tenir un paper destacat com a promotor de la important transformació urbanística que hi va haver a Tarragona, amb importants obres arquitectòniques i d'infraestructures. Fou conegut com el "arquebisbe urbanista". Entre d’altres va assumir la recuperació de les conduccions de subministrament d'aigua de la ciutat de Tarragona. Va encarregar a l'arquitecte Joan Antoni Rovira un estudi topogràfic sobre l'estat de conservació de les canalitzacions romanes i les possibilitats de recuperació.

Per la seva banda l’arquebisbe Francesc Armanyà i Font va contribuir econòmicament a les obres que aleshores s’efectuaven al port de la ciutat i va invertir més de cent mil duros en la restauració de l’aqüeducte iniciada per l’arquebisbe anterior Joaquín de Santiyán i Valdivieso. Va a tenir la satisfacció de veure arribar l’aigua de Puigpelat a la ciutat de Tarragona. Aquell any va construir una font a la plaça Sant Antoni, la coneguda com a "Font del jardí de Cal Pobre" o "Font d'Armanyà".