Camí de Sant Cristòfol de Llambilles, paisatges de suro ***

Pel camí que ens porta a Sant Cristòfol ens endinsarem en una de les àrees de relleu que configuren la zona i els seus hàbitats característics, tant d’espècies arbòries i vegetals, com animals (invertebrats, rèptils, ocells...). Aquest camí ens permetrà descobrir un espai com són les Gavarres.

El massís de les Gavarres constitueix l’extrem septentrional de la serralada litoral catalana. Té la forma d’un gran arc que s’obre cap al nord, a cavall entre les comarques del Baix Empordà i el Gironès, i una extensió propera als 350 quilòmetres quadrats, repartits per una vintena de municipis, entre ells, Llambilles.

L’estudi del paisatge, permet descobrir, sota l’espessa capa de vegetació que avui cobreix les Gavarres, la importància del mas com a unitat familiar; la seva forma de subsistència a partir de l’estudi de les parets de les feixes, els recs, els molins, els forns...; esglésies i camins recorden formes d’organització de la comunitat; i la manera de pensar i de percebre el món descobert a través de la seva toponímia i les seves llegendes.

És un massís de formes arrodonides, que Josep Pla va definir com a “elefantíaques”. Les Gavarres ofereixen un extens paisatge forestal d’alzinars, segurament el tipus de bosc original, boscos de ribera, brolles i espais oberts, però sobretot hi ha un hàbitat molt característic que és la sureda.

La sureda és un bosc esclarissat i obert. L’estrat arbori és dominat per l’alzina surera i acompanyada per pi pinyer i pinastre. Aquesta cobertura afavoreix la formació d'un sotabosc ric en arbusts amants de la llum i l’escalfor com el bruc, diferents espècies d’estepes, el cirerer d’arboç, la gatosa... La falta d’humitat a la sureda provoca que espècies com les molses i les lianes no hi siguin massa presents.

Amb el desenvolupament de la indústria surera la distribució de les suredes es va ampliar cap a zones d’alzinar quan el seu hàbitat originari eren les zones més assolellades i seques, sobretot als cims i als vessants granítics orientats a migdia. La crisi del sector del suro –fàbriques de taps- va afavorir la substitució de moltes suredes per pinedes de pi pinyoner, pi blanc i pi pinastre, o el seu abandonament.

La sureda és un dels ambients mediterranis amb major diversitat d’aus, atès que l’estrat arbori esclarissat i l’abundant cobertura arbustiva afavoreix alhora els ocells de bosc i de brolla. A més afavoreix la presència de rèptils: el llangardaix, la bívia, la sargantana de cua llarga o la serp verda. La surera acull  també una gran diversitat d’artròpodes com aranyes, escarabats, erugues de lepidòpters i formigues.