Una família d’indians d’origen sarralenc, els Fornés, impulsaren la construcció d’un dels edificis més destacats de Sarral, Can Garrofa. Aquest habitatge, marcat per un cert eclecticisme després de la pràctica desaparició del modernisme i el poc arrelament del noucentisme, fou projectat els primers anys de la dècada dels 20 del segle XX per l’arquitecte Cèsar Martinell,.
Can Garrofa es va edificar quan Martinell ja havia projectat un bon nombre dels seus cellers, la qual cosa explica la curiosa tribuna cilíndrica de la cantonada: és una versió reduïda dels dipòsits d'aigua de les grans naus de les cooperatives agràries, amb el mateix tipus de coberta en voladís i de suport de totxo esgraonat. També és una petita versió de la tribuna hexagonal que Martinell col·loca a la casa de la Feligresa d'Ulldecona
A diferencia de la seva casa unifamiliar anterior, la casa Vives-Pi de Valls amb parets llises, a Cal Garrofa el maó va arrebossat a la façana però es deixa com a obra vista en les parts més artístiques, com a la base de la tribuna i a tot el fals arc de la finestra cantonera.
Altres elements vistosos de la casa són les golfes, que també fan l'ullet a les cooperatives, i la porta principal, amb un arc de mig punt ornamentat amb un trencaaigües orientalitzant de perfil d’arc de cortina a conjunt amb la coberta de la tribuna.
Es tracta d’un habitatge que fa cantonada, compost per planta baixa, un pis i golfes. Les obertures a la planta baixa corresponen a finestres excepte la porta d’entrada. Al primer pis són balcons. L'estructura bàsica és la típica heretada del segle XIX, però transformada amb una tribuna cilíndrica que descansa en una mènsula d’escalat invertit sobre una columna, davant un gran finestral de dos arcs. La columna i els dos arcs fan desaparèixer l'angle de l'edifici.
