Can Godó és una casa senyorial de grans proporcions i planta quadrada, amb una torre lateral que trenca l'eix de simetria. Consta de planta baixa i tres pisos. El coronament de la part superior és a base de merlets sota dels quals hi ha la cornisa. Els elements constructius són un tant eclèctics: arcs i motllures gòtiques amb elements vegetals, vitralls i decoracions modernistes. A l'últim pis destaca una galeria de finestres separades per petites pilastres i mènsules, que envolta tot l'edifici. El conjunt està envoltat d'una gran zona ajardinada i de bosc.
Es tracta d'una reconstrucció neomedievalista sobre una masia del segle XVII coneguda com can Messeguer. Aquesta casa havia estat propietat del noble i militar austriacista Sebastià Dalmau i Oller, que va tenir un paper destacat en la guerra de Successió (1705-1714). En una llinda de la façana lateral hi ha un escut d’armes barroc amb la inscripció "Gotzen - 1704".
L’any 1893 la casa va ser adquirida per Ramon Godó Lallana, que cap a 1916 va encarregar la reforma de l'edifici a l'arquitecte modernista Josep Majó Ribas, que uns anys abans havia projectat l'edifici de la Vanguardia (1903) a Barcelona. L'edifici té un aire de fortalesa o castell reforçat pel coronament emmerletat i una torre en un dels angles. L'ornamentació de les façanes utilitza elements neogòtics. La casa manté, tanmateix, la planta i l'estructura interior de la masia del segle XVII. Al costat de l'entrada hi ha la capella, també de caire historicista, construïda a finals del segle XIX.. El jardí va ser projectat per Nicolau Rubió i Tudurí el 1927.
Entre 1938 i gener de 1939, la propietat, que havia estat requisada per les autoritats republicanes, va acollir nens i nenes refugiats de les ciutats bombardejades i dels fronts de la Guerra Civil.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
