Can Gomà de Mollet del Vallès

Can Gomà és una edificació civil aïllada, de planta i composició complexa, seguint els dictats del noucentisme, concebuda per l'enginyer Ferran Vilagut Guitart per satisfer, al mateix temps, dues funcions: la industrial i la residencial. Havia d'acollir les instal·lacions d'unes caves, les del Xampany Gomà, i l'habitatge del propietari de la firma, Ramon Gomà. La inauguració del complex va tenir lloc el 1947.

El conjunt presenta una planta baixa i dues alçades, una nau independent i la casa del vigilant. L'accés se supeditava a la doble funcionalitat, per la qual cosa existeix un gran pati porxat, amb voltes de mig punt, columnes de fust llis i capitells senzills, que permetia l'accés de vehicles pesants i la càrrega i descàrrega de mercaderies i també facilitava l'accés a l'habitatge. El pis superior, amb la meitat de la planta a manera de terrassa, està resolt en la línia de façana amb una sèrie d'arcs de mig punt. La coberta és a quatre vessants.

En un primer nivell de l'edifici les finestres es presenten sempre apariades, amb llinda, brancals i ampit de pedra, decorades amb motllures perimetrals, separades per columnes. Al pis superior el ritme de les obertures és irregular. Destaca la tribuna en l'escaire, molt massissa. La torreta-mirador adquireix unes proporcions anòmales, perquè és més ampla que alta. Els balustres circumden la part accessible del terrat de l'edifici. Les teulades són a quatre vessants, cobertes de teula àrab.

A l'interior, una gran nau se sustentava amb voltes de mig punt sobre pilars cilíndrics fets de maons, sense bases ni capitells. Servia de secció d'embotellament i, més endavant, com a teatre. Els espais dedicats a habitatge es disposaven amb gran fastuositat.

A conseqüència de la fallida empresarial dels Gomà, Can Gomà va passar a ser de propietat pública el 1973. El 1985 es va procedir a la rehabilitació de l'edifici per tal d'adaptar-lo a usos culturals. La rehabilitació va anar per compte de l'arquitecte Vicens Oliveras. Can Gomà es va transformar en teatre, escola municipal de música i dansa, i en seu de diverses entitats culturals.