Canal de Pinyana a Alfarràs

El canal de Pinyana constitueix una infraestructura hidràulica de les comarques del Segrià (Lleida) i la Llitera (Osca). El canal amb una longitud de 54 km i un caudal d’origen de 11,7 m³ /s abarca una zona de regadiu de 13.891 ha , que comprèn els municipis de Castillonroi (s’abasteix de l’embassament de Santa Anna), Alfarràs, Almenar, Alguaire, Vilanova de Segrià, Corbins, Rosselló, Torrefarrera, Alpicat, LLeida, Alcarràs i Torres de Segre.

És el canal de regadiu més antic de Catalunya, amb 7.190 regants, amb un sistema de reg en un 55% a manta i un 45% pressuritzat. El canal permet el conreu de regadiu de farratges i fruita dolça. També proporciona aigua potable a més de 150.000 habitants de la comarca.

El canal té el seu origen en la sèquia que Ramon Berenguer IV el 1147 autoritzà construir als repobladors de la vila d’Almenar. Cap el 1190, costejada pel particular Pere Ramon Sassala “cavasèquies”, s’amplià fins arribar a Lleida. Entre 1229 i 1758 la Paeria de Lleida exercí l’administració del canal. Entre 1794 i 1951 és la Junta de Sequiatge qui regí els destins del canal, fins que la modificació de les ordenances instituí la Junta Central de Regants del Canal de Pinyana i Sèquia de Fontanet . El titular actual és la Comunitat General de Regants del Canal de Pinyana .