La creixent devoció a Santa Llúcia el segle XVIII a la comarca del Solsonès va propiciar la construcció de l’ermita de Santa Llúcia, que es va convertir en un autèntic santuari de devoció, fet que explica que all seus murs interiors hi pengi un gran nombre d’ofrenes a la santa.
Es tracta d’una petita ermita de planta rectangular, d'una sola nau sense absis i orientada est-oest. Té la porta allindada, resseguida per brancals motllurats que a la part superior dibuixen una mena de trencaaigües de perfil ondulant. A la part alta del frontis s’obre un petit rosetó al damunt de la porta. Cal destacar el porxo que hi ha davant de la porta, sostingut per dos pilars de pedra i sostre de bigues. Té un petit campanar d'espadanya i l'interior està arrebossat.
