Capelles laterals

Proposem visitar l’edifici des de la porta principal. A mà esquerra trobem les següents capelles:
Capella del Sant Crist: Conserva el caràcter neoclàssic original Està presidida per una imatge de Crist del segle XVII.

Capella de Sant Pau: conserva un relleu de la conversió del sant, obra de Pere Quadres, autor també dels Sants Màrtirs que es conserven a la Casa de la Ciutat. Hi ha també una làpida dedicada a Sant Antoni M. Claret, en record de la seva ordenació episcopal efectuada a la catedral, lloc on també va predicar i es van rebre les seves despulles mortals.

Capella de Sant Josep: la imatge del sant és obra de l’autor vigatà contemporani Joan Segurañes, el qual realitzà també la imatge del titular de la catedral, Sant Pere, que apareix a la façana principal de l’edifici.

Capella de Sant Ignasi: conserva un retaule neobarroc dedicat a l’esmentat sant, obra del vigatà Comas.

Capella de la Mare de Déu de Montserrat: la Verge apareix envoltada per relleus de l’Anunciació, la Visitació i l’Adoració dels Reis i diversos escolans, flanquejats per dos arcosolis, l’un amb una escena de Jesús jacent, obra d’Agapit Vallmitjana i l’altre amb la tomba del bisbe Josep Torras i Bages, insigne intelectual de finals del segle XIX, inicis del XX, que combinà i potencià la vinculació entre el catolicisme i el catalanisme. Figura capdal per entendre el procés de renovació cristiana de Catalunya, se li atribueix la coneguda afirmació: “Catalunya serà cristiana o no serà”, que corrobora perfectament la seva trajectòria. El sepulcre està compost per un magnífic sarcòfag de bronze amb la figura jacent del difunt, obra de Joan Borrell, emmarcat per una volta de marbre que centra un mosàic regal del Papa Benet XV que representa la Plaça de Sant Pere del Vaticà.

Capella de Sant Bernat Calbó i del Santíssim: conserva sota l’altar el cos d’aquest sant del segle XIII que fou abat de Santes Creus i bisbe de Vic, i personatge destacat en les conquesta de Mallorca i València.

A mà dreta localitzem les capelles de la Mare de Déu del Pilar que conserva la decoració i mobiliari original neoclàssic, la capella d’accés al claustre i la capella de Sant Miquel dels Sants, presidida per un quadre del pintor José Preciado,

A continuació trobem la capella de Santa Perpètua i Santa Felicitat : Destaca un relleu que formava part d’un dels retaules neoclàssics originals. En un angle es conserva la tomba del bisbe Ramon Strauch i Vidal, home vinculat aferrisadament a l’Antic Règim i obertament contrari als moviments lliberals d’inicis del segle XIX.

També a ma drete continuem la visita a la capella de la Nativitat que conserva un fragment d’un antic retaule neoclàssic. En un dels seus murs hi ha la tomba del bisbe Llucià Casadevall i Duran, contrari a la desamortització, fou amic d’Antoni M. Claret i de Jaume Balmes, amistat que li valgué la seu episcopal.

Finalment la capella de la Mare de Déu de Fàtima on es conserva la tomba del bisbe Antonio M. de Hartalejo, mestre general de l’Ordre Mercedària, que fou el precursor de la construcció de la nova catedral a finals del segle XVIII.