Carrer França de Sant Antoni de Vilamajor

Dins del nucli antic de Sant Antoni de Vilamajor, el carrer de França representa l’eixamplament d’aquest i la utilització de l’espai per a la construcció de edificacions que tenen un marcat caràcter residencial de famílies benestants. Edificacions de caràcter marcadament rural que configuren grans pairalies de planta basilical en un espai de trànsit de mercaderies en aquesta part de la província de Barcelona, dins el partit judicial de Granollers com recorda una placa de ceràmica.

En aquest carrer es construïren també habitatges familiars al més pur estil xalet d’estiuejants que apareixen a d’altres poblacions de la nostra geografia, com és el cas del xalet situat a l’extrem del carrer, enfront de l’església parroquial, datat a la porta de ferro de la tanca el 1883. Es tracta d’un edifici de planta i dos pisos i golfes amb coberta a doble vessant d’ampli voladís sobre les bigues de l’estructura de coberta. Cal destacar-ne l’emmarcament de les diferents obertures fet amb maó.

L’edifici, però, que sobresurt d’entre totes les construccions d’aquest carrer és la casa modernista de Can Miret, projectada per l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol el 1910. Raspall de l’anomenada “Segona generació d’arquitectes modernistes” va treballar també utilitzant altres estils com el noucentisme i l’art déco. Can Miret és un habitatge de planta baixa i dos pisos. La planta baixa, en una estructura d’art rampant que combina el paredat de pedra i el maó a l’arcada, s’obre la porta d’accés a la casa separada per un pilar de maó del gran finestral que la flanqueja. Les parts altes de la porta i del finestral resten ocupades per vidrieres que utilitzen la tècnica del vidre emplomat. Al primer pis entre parets de paredat de pedra s’obre una obertura també d’arc rampant, en aquest cas, d’obra, que dona a un balcó sortit del qual cal destacar la utilització del trencadís de ceràmica a la part de sota i el magnífic treball del forjat de la barana. Un fris de ceràmica vidriada separa el primer pis del segon El pis superior presenta obertures més simples totes elles d’obra. Cal destacar també el forjat de temàtica vegetal de la barana del finestral de planta baixa que dona al carrer.