Carrer Sant Sebastià de Maçanet de Cabrenys

Després d’una epidèmia de pesta bubònica succeïda entre els anys 1589 i 1592 es va construir la capella de Sant Sebastià d’una única nau amb absis semicircular dedicada a Sant Sebastià. Les obres foren sufragades per aportacions populars. Les poblacions reclamaven la protecció de Sant Roc o de Sant Sebastià, sants que van patir greus ferides en els seus martiris.

Cal recordar que aquesta malaltia infecciosa es transmetia per les puces de les rates infectades que mossegaven als humans. També s’encomanava entre persones amb  les partícules que una persona amb infecció pulmonar expulsava en tossir. Les persones infectades s’omplien de bubons a l'engonal, el coll i a les aixelles, que supuraven sang i pus. Era coneguda com la mort negra o pesta negra perquè els afectats tenien moltes taques fosques arreu del cos degut a hemorràgies produïdes sota la pell.

En el decurs del segle XVIII a l’església de Sant Sebastià s’hi efectuaren obres de remodelació i ampliació, com així ho constaten les dates de 1703, 1724 i 1726 que es conserven a les capelles laterals. La façana és molt austera, amb la porta d’accés on a la llinda hi ha la data de 1733 i la llegenda Ste. Sebastiane ora pro nobis, damunt la qual hi ha una petita fornícula on possiblement es situaria una imatge del sant titular, avui inexistent. Al vèrtex s’hi construí un petit campanar de paret amb una única obertura.

El nom del casal de cal Paris es remunta al segle XVII, al nom del seu propietari, Joan Paris. Com a detall molt singular de l’edifici, a la llinda de la porta principal, el seu propietari deixa constància d’una llarga vida dedicada a l’activitat de ferrer. Sembla que en enviudar va dedicar la seva vida a l’activitat eclesiàstica. El text es tracta d’una versió dels fragments: 2.18-19 i 4, 8 de l’Eclesiastès:  “He avorrit tota la meva activitat en la qual tan apassionadament he treballat sota el sol. He de deixar un hereu darrera meu, el qual ignoro si serà savi o insensat, i manarà en els meus treballs amb que he suat de valent. És clar que ja és en va que treballo i enganyo la meva ànima. Amb això, el reverend Joan París, després de 30 anys de treballar amb el mall i els ferros roents, deixa la casa acabada el dia 30 de gener de l’any 1682.”

A la planta baixa hi havia un hostal amb botiga regentats per una persona coneguda amb el renom de Rei, malnom que també va donar nom a la casa: cal Rei.

Sota les finestres de la primera planta hi ha un petit ràfec sustentat per quatre mènsules, dues de les quals són figures humanes.