Carrers a l'entorn del Passeig de la Garriga

El modernisme i el noucentisme envaïren també els carrers dels voltants. Així trobem diverses construccions destacables als carrers Ramon Pascual, carrer del Figueral i al carrer Josep Sancho Marraco.

Carrer Ramon Pascual

Casa Sebastià Bosch

A la casa Sebastià Bosch i Sala Manuel Raspall introduí elements formals com estucs amb motius geomètrics en el ràfec o jardineres a les finestres a més de fer una interessant combinació de vitralls, ceràmica i esgrafiats amb un marcat estil propi. La casa, assentada damunt un sòcol de carreu, presenta una coberta de faldons amb gran pendent. A la planta baixa utilitza l’esgrafiat amb motius geomètrics a les impostes i al terç superior de l’emmarcat de les obertures. Les llindes són de perfil sinuós i revestides de rajola quadriculada blanca i marró. En el ràfec, entre mènsules utilitza  l’estucat amb motius geomètrics vegetals.

Carrer del Figueral

Casa Ramos o Casa Carles Vives

El 1925 l’arquitecte Xavier Turull Ventosa va reformar la casa Ramos o casa Carles Vives Pujol, convertint-la en una autèntica mansió d’aire classicista de planta baixa, pis i golfa sota una coberta a quatre vessants amb carener al mig. A la façana principal a la part baixa hi ha la porta, flaquejada per finestres rectangulars, com les que trobem als murs laterals.

Al primer pis presideix un balcó amb balustrada, suportat per mènsules i flanquejat per finestres-balcó, iguals que les que es desenvolupen als murs laterals de l’edifici. En aquest primer pis totes les obertures són d’arc de mig punt. Una cornisa suportada per mènsules i bigues separa aquest pis de les golfes amb obertures a l’exterior d’arc de mig punt que sobresurten del vessant de la teulada. L’aire clàssic de l’edifici l’aporten a més de la seva simetria, les pilastres de les cantoneres i de les zones intermèdies dels murs així com en el arquitraus que coronen les obertures de la planta baixa reposant sobre capitells.

Villa Antonieta o Casa Francesc Mestres

La Villa Antonieta o casa Francesc Mestres, obra de l’any 1928 feta per l’arquitecte Joan Padrós i Fornaguera. Es tracta d’una construcció de planta baixa, amb golfes i terrat bastida en obra vista de maó, excepte el muntant de la porta que és de pedra. Les obertures, porta i finestrals-balcó que la flanquegen, són arc de mig punt i arc de mig punt rebaixat.

A la part central a l’alçada d’entre les golfes i la barana del terrat hi ha aplacat a la façana un medalló de pedra amb el nom de la casa inscrit, i damunt sobrealçada respecte al lateral la barana del terrat rematada per pinacles de base quadrada, entre els quals hi ha una reixa de forja de roleus. Cal destacar també las baranes de ferro dels finestrals de la planta baixa i la utilització cromàtica del trencadís a la barana del terrat, als remats arrodonits de les pilastres dels angles del terrat i a l’alçada d’impostes de les finestres rematant els laterals de maçoneria que les emmarquen.

Carrer Josep Sancho Marraco

Casa Esteve Font

La casa Esteve Font Germà és un edifici modernista projectat per l’arquitecte Raspall que utilitza el maó per encerclar les obertures. El sòcol, fins l’arrencada dels arcs, és de maçoneria i la resta del parament és estucat.  A la planta baixa trobem la porta flanquejada per dos finestrals geminats amb pilastra al mig d’arc deprimit convex. Ambdós costat de la porta estan decorats amb esgrafiat de tipus floral. A l'arrencada de l'arc hi ha una imposta ceràmica.

El capcer queda rematar per una cornisa sinuosa formada per una triple filera de totxanes a sardinell. Dues franges de rajoles de color blau recorren la façana a l’alçada de les impostes. Aquestes sanefes alternen rajoles de color blau fosc amb unes més clares amb un motiu floral estilitzat.

Cases Joan Grau

La casa Joan Grau i Ponsoda és un edifici integrat per tres cossos, essent el central de dos pisos i els laterals d’un sol pis. Les obertures són rectangulars. Les del cos central estan emmarcades per un guardapols semicircular decorat amb botons de ceràmica vidriada de color verd amb una roseta. Al pis superior d’aquest cos central les obertures donen a una única balconada sobre mènsules amb barana de forja. Aquest cos d’edifici està rematat per un capcer de formes sinuoses. Les obertures d'un dels cossos laterals estan protegides per un reixat de ferro fuetejat. La utilització decorativa dels botons de ceràmica vidriada el trobem també en altres punt de la façana del cos central.

Villa Dolores

A Villa Dolores (1918) l’arquitecte Manuel Raspall utilitzà elements propis de la seva primera etapa com els medallons i les reixes sobreposades a l’obra. Es tracta d’un conjunt de dos habitatges de planta baixa amb coberta a dus vessants. Utilitza el carreu a les cantonades. A l'arrencada dels arcs hi ha una imposta esgrafiada amb temes florals. La llinda està realçada per un encerclat esgrafiat amb motius geomètrics florals. La façana queda rematada per una cornisa de rajoles. La porta d'entrada està emmarcada i per medallons amb cintes verticals que hi pengen. Cal destacar l’ús de la ceràmica de colors en els arrambadors de la porta d’entrada, amb motius de palmetes.