Casa Bonamich de Molins de Rei

L’any 1928, el farmacèutic Miquel Bonamich va demanar permís per construir una porta columnada i els murs de tancament d’un solar de la seva propietat a l’antic camí paral·lel a la via. Les problemàtiques amb les normatives de servitud amb els terrenys limítrofs al ferrocarril van retardar fins al 1931 la construcció de l’habitatge. La finca va fer de partió dels terrenys de can Roca fins que no es va obrir el carrer de Pere Espalargues on acabava el carrer d’Àngel Guimerà.

L’edifici és d’un estil sobri d’inspiració neoclàssica amb elements noucentistes, representatiu d’una casa d’estiueig de factura més humil que les torres residencials d’altres parts de la vila, però amb solucions acurades i de qualitat com el tractament del timpà, la tanca o la cantonera, inclinada sobre la planta de l’edifici, amb la finestra columnada de la planta baixa i el balcó en mig punt rodó.

Text: Ajuntament de Molins de Rei

Curiositats

Magdalena Bonamich Font va néixer el 1917 a Molins de Rei i, en plena guerra, amb només vint anys, va ingressar a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona, on va obtenir el títol l’any 1940, després que les autoritats franquistes fessin passar les alumnes que van voler ser readmeses per dures proves de convalidació, depuració i tasques obligatòries a l’Auxilio Social. Durant la postguerra va treballar en l’organització de biblioteques a diverses poblacions catalanes, fins que l’any 1951 li encarregaren la direcció de la biblioteca de l’Escola del Treball, moment en què fixà la seva residència a Molins de Rei. L’any 1966 va entrar a la Biblioteca Popular de Cornellà, on es va jubilar el 1982. Entusiasta de la llengua i molt participativa en la vida social molinenca, les seves profundes conviccions religioses van portar-la a deixar en herència la residència familiar a la Parròquia de Sant Miquel en morir l’any 2011, la qual s’ha convertit en una llar d’acollida gestionada per Càritas Diocesana.