Castell d'Aguilar a Aguilar de Segarra

La primera referència  documental del Castell d'Aguilar és de l’any 983, moment en el qual els comtats catalans es reforçaren davant les constants ràtzies musulmanes, com la del cabdill Almansur a finals del segle X o la del seu fill, Abd al-Malik, a principis del segle XI. La franja sud-oest del comtat d'Osona-Manresa, que enllaçaria de Calaf fins la Conca d'Òdena, era un territori especialment exposat a aquests assalts.

Del 1022 consta el testament de Randulf, primer senyor conegut del castell d'Aguilar. L’any 1086 el castell fou infeudat a la família Cervera que mantingueren la senyoria fins el segle XIV. L'any 1381, trobem el castell en mans del rei Pere III, que vengué els seus drets al Capítol de Canonges de Santa Maria de Manresa per 500 florins. Quatre anys més tard, el 1385, aquests en van fer donació al Paborde, dominicatura que va mantenir fins l'extinció de les jurisdiccions al segle XIX.

Actualment, malgrat els nivells d'enderroc generalitzats, es distingeixen diversos trams de murs perimetrals a l'extrem sud, assentats directament sobre la roca, en una zona que ha estat molt alterada al llarg del temps per les successives ampliacions de l'antiga església de Sant Andreu. Més al nord, a les proximitats del cim del turó, s'hi veuen passadissos als quals s'obren estances.  L'aspecte actual és de desolació després de la destrucció de l'església durant la guerra civil. Acabada la guerra, es va construir l'església nova de Sant Andreu, inaugurada l'abril de 1949.