Castell de Castellar a Aguilar de Segarra

Castellar és un topònim documentat ja l’any 983 on surt citat com “in Castelar”. No serà, però, fins l’any 1022 quan es fa referència per primera vegada al “castro de Castellar”, el castell  termenat de Castellar. En el document de venda del castell el 1063  per part de Bernat Otger de Castellet a l comte de Barcelona es fa referència que el "termino de Castelar" tocava el del Castell de Grevalosa del qual en dependria doncs en el fogatjament del 1358 apareix que  "Petrus de Gravalosa, civis Minorise, pro XIIII focis quos habet in castro suo de Castellar". L'esmentat ciutadà de Manresa posseïa també el lloc de Seguer.

Es tracta d’una gran edificació rectangular sobre un sòcol rocós, renovat en part el segle XVII i adaptat posteriorment com a masia. Té una planta aproximadament ovalada; els extrems de l'eix llarg presenten una forma angulosa mentre que els de l'eix curt són arrodonits. Les parets estan fetes de doble paredat, amb carreus de pedra petits i mitjans lleugerament escairats disposats en filades més o menys regulars. L'espai entre els dos paredats probablement era reomplert de pedruscall amb morter de calç, fet que atorgaria una gran consistència a l'estructura. A les cantonades formades entre els murs, al contrari, els blocs de pedra són ben escairats. En general, l'edifici presenta un aspecte sever, amb finestres de poques dimensions repartides per totes les façanes.

Arran de la restauració dels anys 2010-2011, prèviament el 2007 es va portar a terme una intervenció arqueològica al castell que va permetre establir tres grans fases constructives. La primera fase correspondria als segles X-XIII, moment de la fundació del castell. Les restes d'aquesta fase són difícils de localitzar degut a les transformacions posteriors que ha patit l'edifici, tot i això els murs perimetrals són considerats com les estructures més antigues per ara documentades. Una segona fase correspon als segles XIII-XVII, quan es comencen a fer reformes al castell. L'última fase constructiva està lligada amb la reforma del conjunt i la seva transformació en masia, als segles XVIII-XIX.