Castell de Castellolí

Aquest recinte apareix documentat des de l’any 961. Pocs anys després, durant els primers dies del mes d’agost de l’any 1003, el castell de Castellolí fou atacat pel sarraí Abd-al-Malik, fill d’Almansur, durant la seva ràtzia en una operació de càstig vers els comtes catalans que havien trencat les paus que havien fet amb el seu pare. En l’assalt a aquest castell es va produir la mort d’un dels seus defensors anomenat Audesind que havia acudit a defensar aquest estratègic castell que custodiava l’accés a la vall del Llobregat pel coll del Bruc. El castell de Castellolí, juntament amb el d’Òdena i el de Claramunt, possessions dels Cardona, mantingueren un antagonisme amb Igualada, vila reial, situació que perdurà fins el segle XVII. Durant la Guerra dels Segadors (1640-1652) Castellolí i el seu castell jugaren un paper important en l’estratègia d’intentar tallar el pas a les tropes castellanes. L’últim episodi que viuria el castell va ser durant la primera guerra carlina, quan Castellolí fou centre d’un destacament militar per defensar el camí i l’accés a Igualada. 

Del recinte encara es constaten fragments importants de muralla, així com una gran cisterna i dues estances cobertes amb volta de mig punt. En un dels extrems es conserven restes de l’absis ornat amb bandes llombardes de l’església de Sant Vicenç, que fou parroquial fins l’any 1705.