Castell de Fonolleres a Granyanella ***

El castell termenat de Fonolleres fou construït segurament entre finals del segle XI i inicis del XII per la necessitat del comte de Barcelona d'assegurar el camí reial de Lleida a Barcelona i garantir l'èxit de les seves campanyes contra els sarraïns.

La primera notícia documental del castell de Fonolleres es remunta a l’any 1113, quan n’eren senyors Cervera. Més tard trobem com a castlans d’aquesta petita fortalesa els Fonolleres, que prengueren el nom del lloc. A part dels Fonolleres al terme també hi tenia drets la canònica de Solsona. Sabem que el 1207 Bernat de Granyena, canonge de Solsona, en rebia els delmes. L’any 1219  Bernat de Fonolleres cedí tots els drets que tenia “in castro et villa de Fenollers” a la canònica solsonina.

Des de final del segle XIII fins a començament del segle XIV els senyors feudataris del castell foren els Satorre, que s'hi van mantenir almenys fins al 1427. A la segona meitat del segle XV pertanyia als Ivorra i al segle XVII en foren senyors Joan Pocorull i els seus descendents si bé la jurisdicció criminal pertanyia al Rei. En arribar al segle XIX era dels Duran i Cerdà que en foren senyors fins a l'abolició dels senyorius jurisdiccionals.

Estructuralment, el castell de Fonolleres, presenta una planta baixa -amb un pati interior, possiblement l'originari pati d'armes-, i una primera i segona plantes amb obertures i amb murs formats per carreus irregulars, excepte en portes i finestres on el treball és més acurat. A la façana presideix la porta principal, d'arc de mig punt i adovellada, corresponent a una reforma portada a començament del segle XX (1903) com es pot llegir a la clau.

Al mateix nivell de la porta principal hi apareix una sèrie d'espitlleres així com les restes d’un matacà situat pel damunt de la porta principal. Les obertures de la primera i segona plantes són posteriors i no presenten cap mena de decoració. Finalment, a la part superior ens apareix una sèrie d'obertures en arc de mig punt, possiblement utilitzades per defensa o guaita en els orígens.

A la part dreta de la façana principal apareix una torre quadrangular, l'antiga torre de l'homenatge, amb una obertura a la seva part inferior amb arc de mig punt i volta de canó. A la part superior hi ha restes d'un antic matacà i obertures realitzades en segles posteriors, de les quals destaca una finestra situada a la part del darrere de factura renaixentista amb els brancals, marc superior i guardapols decorats.