Castell de l'Esquernosa o de l'Esquenarosa a Albinyana

La primera cita documental del topònim Escarnosa o Esquernosa apareix en el testament d’Adalbert, fill del vescomte Guitard, dictat abans de marxar en l’expedició de Ramon Borrell I a Còrdova l’any 1010, en la que morí, i en el qual deixava el castell d’Albinyana al monestir de Sant Cugat del Vallès.

En els primers documents “Schena Rosa” fa referència al nom d’una muntanya o carena, i així apareix citat els anys 1011 (summitatem de Schena Rosa), 1017 (monte quam dicunt Eschena Rosa) i el 1018 (muntem que dicunt Eschena Rosa). L’any 1040 el monestir de Sant Cugat deixà el lloc d’Albinyana a benefici de Bernat Odger de Castellet amb la condició d’edificar-hi un castell el que fa suposar que l’anterior que havia testat Adalbert el 1010 estaria enderrocat per alguna ràtzia musulmana, poblar el lloc i tenir acabada una torre de pedra i calç en un termini de set anys (probablement la torre del castell de l’Esquernosa).  Així, l’any 1046 el topònim apareix  fent referència a una quadra (quadra de terra culta et erma, que dicitur Secena rosa) al mateix temps que es fa referència a unes fortaleses presents a l’indret (quod remanet de ipsa quadra cum ipsas fortezas que ibi sunt). El perill sarraí sovintejava en aquesta època. El 1088 un document testimonia altre cop la destrucció del castell i la contrada inhabitada en els següents termes: “vobis kastrum nostrum quem vocant [Albiniana], qui es destructum et solidum et erenum sine habitatore et absque laboratori et propter metu ismahelitis inabitabile”.

Amb la fi de la dominació musulmana el territori s’anà recuperant. Així el 1173 apareix la primera cita documental com a castell de l’Esquernosa o de l’Esquenarosa quan es diu: “rursus donamus vobis castrum nostrum quod apellatur Squenarosa, cum omnibus suis terminis et pertinentiis” i torna a sortir citat el 1177 al Llibre Blanch de Santes Creus en el termes “castrorum meorum Salastri et Eschene Rose et Albiniane et castri de Roda”, apareixent citat documentalment per última vegada l’any 1183 quan es fa referència a “super illa quadra castri Albiniana que dicitur Squina Rosa”. A partir d’aquest moment el topònim s’utilitza només per designar la quadra o els honors o terres. Amb el temps aquests indrets muntanyosos anaren perden el seu poblament a favor de les terres més planeres i el castell anà enrunant-se.

Del castell de l’Esquernosa o de l’Esquenarosa tan sols en resten unes poques ruïnes situades dalt d'un turó, properes a l'ermita de Sant Antoni. Les restes, murs de pedra ben lligada amb morter de calç, són restes de muralla i la base d'una torre de vigilància.

Del castell de l’Esquernosa o de l’Esquenarosa tan sols en resten unes poques ruïnes situades dalt d'un turó, properes a l'ermita de Sant Antoni. Les restes, murs de pedra ben lligada amb morter de calç, són restes de muralla i la base d'una torre de vigilància.

Les restes estan declarades BCIN Bé Cultural d’Interès Nacional des de l’any 1949.

Curiositats

*foto*
*foto*
*foto*
*foto*
*foto*
*foto*
*foto*