Ajuntament de Sant Martí Sarroca
C/ Ferran Muñoz, 4-6
08731
Tel: 93 899 11 11
Turisme Sant Martí Sarroca
Av. del Castell, 99
08731
Tel: 93 899 16 69
La construcció del castell per part de la nissaga Santmartí s’inicià al segle XI, però no seria fins el segle següent que es bastirien les seves esveltes muralles i les seves estances nobles. Fou Mir Geribert, membre de la família comtal de Barcelona que reforçà la seva estructura com a fortificació militar.
El castell dels Santmartí que, sota el regnat de Pere el Cerimoniós, era propietat de la casa comtal de Barcelona en la persona de Bernat de Fortià, germà de Sibil·la, la quarta dona del monarca, va passar a mans de la família Cervelló i més tard va passar a ser propietat de la Pia Almoina de la catedral de Barcelona com a fruit del pagament d’uns deutes, qui ostentà la seva senyoria fins l’any 1837.
El castell, com a fortificació militar tingué un paper destacat en la guerra de Successió, essent un baluard de la resistència en front de les tropes de Felip V fins a la seva capitulació el 18 de setembre de 1714. Els defensors del castell foren perseguits per les tropes castellanes fins a Sant Quintí de Mediona, on foren morts juntament amb veïns del poble.
Les quadres, a la planta baixa, mantenen la estructura original del segle XI. Tres sales també a la planta baixa ocupen l’espai de les antigues cuines i la sala gòtica ens trasllada a l’antic menjador, encara que originàriament era d’estil romànic.
La restauració del conjunt retornà a la sala de ponent un aspecte renaixentista i a l’ala sud, on a la primera planta hi havia les habitacions o dormitoris, tot el seu esplendor destacant les belles obres escultòriques de les seves finestres que conserven els bancs festejadors. A la planta baixa hi havia l’antic celler de vi del castell, d’estil romànic.
Amb el temps la fortificació, tot i que es va utilitzar encara a la primera guerra Carlina, es va anar degradant –les seves pedres foren utilitzades en la construcció de cases del poble- fins a la seva rehabilitació a mitjan segle XX, reedificant-se la part formada per les estances més nobles que formen un pati interior trapezoïdal.
