Castell i antiga església de Sant Pere de Madrona

El Solsonès, territori de frontera,  durant els segles X-XII i, s’organitzà en termes de castells connectant amb una línia defensiva que s’estenia cap als castells d’Oliana, Altés i Ogern. En aquesta època sorgeixen alguns dels castells de la comarca i també alguns de l’actual municipi de Pinell de Solsonès (Madrona, Pinell i Miravé) amb un caràcter marcadament defensiu. Cap al segle XII, els atacs musulmans ja havien disminuït, però creixia la inseguretat interior i és el moment en el qual apareixen alguns petits castells que defensaven petits termes vinculats, generalment, a una parròquia, com el desaparegut castell de Sant Climenç a l’any 1199.

El castell de Madrona comparteix l’espai amb l’antiga església de Sant Pere de Madrona, d’estil romànic, i ambdós edificis configuren un espai monumental assentat dalt de la roca amb un fort desnivell a les vessants. Tant el castell com la seva església i la casa rectoral resten enrunats.

La primera referència documental del castell data de 1053 en que consta la donació en alou d’uns terrenys sota del castell. En un altre document datat el 21 de gener de 1073 el comte d'Urgell fa donació d'una propietat situada dins el terme del castell.

Des de la baixa edat mitjana el castell no era habitat pel senyor feudal sinó per un feudatari que tenia cura del castell i de les terres. En un document del 1085 hi apareixen com a senyors de Madrona la nissaga dels Gombau. En èpoques posteriors la titularitat va passar als Josa.

L’antiga església parroquial de Sant Pere era una bella i àmplia construcció romànica, amb elements llombards, decorada amb pintures murals i una cripta; aquesta i una part dels murs de l’església són esfondrats. En procedeixen tres capitells romànics primitius conservats que porten la inscripció MIRUS ME FECIT. L’església de Madrona és esmentada ja en l’acta de la consagració de la catedral d’Urgell el 839.