❮
❯
El territori que avui forma Barbens va ser conquerit per Ermengol IV d'Urgell; se situa en el límit sud de l'expansió del Comtat d'Urgell. Igual que la resta de territoris de la zona conquerits als sarraïns, serà repoblat per nouvinguts procedents del Pirineu i del Prepirineu.
La Comanda templera va sorgir de l'expansió de l'ordre del Temple per les noves terres conquerides als sarraïns en l'occident de Catalunya, la qual en bona part tindrà com epicentre Gardeny, a partir de les donacions rebudes des de 1164 en aquell territori. Però també s'ha de relacionar amb les competències que hi exercí el monestir de Poblet quan els mateixos anys hi estabí una granja a les Cases de Barbens.
Així doncs, podem pensar que la seva creació es degué a una motivació de control econòmic, car ja aleshores Barbens era una zona rica en cereals i amb potencial agrícola i ramader important.
L'existència del castell és anterior al segle XII, atès que el 1098 apareix documentada la parròquia de Barbens a l'acta de consagració de l'Església de Santa Maria de Guissona. L'any 1168 apareix documentat el primer comanador de Barbens, en la persona de Ramon Barrufell. Aquest, que havia estat senyor de Barbens, fou un dels primers benefactors de l'ordre. Ja en vida de la seva dona decidí fer-se templer i testà en favor de la seva filla Sança, a qui posà com a condició havia de vendre el castell a l'ordre del Temple.
En el conjunt de les adquisicions que féu la comanda de Barbens destaca molt principalment el paper de dues famílies, els Tarroja (Arnau, Ramon i Hug), els Ribelles (Guillem i Arnau), els d'Anglesola (Berenguer Arnau i Guillem) i el bisbat d'Urgell, tant pels propis donatius com per les respectives mediacions decisives en donacions d'altri. La casa a partir de llavors viurà en constant progrés. Aquest esplendor es mantindrà fins a la desamortització, que farà que les possessions dels hospitalers passin a mans privades, la qual cosa originarà la modificació de les estructures unitàries de l'antiga comanda fins als punt de conservar solament l'església per haver esdevingut definitivament parròquia de la localitat i el denominat castell, que conservà globalment la seva fisonomia en convertir-se en rectoria durant molts anys, fins que finalment va ser adquirit per l'Ajuntament de Barbens.
El castell va ser construït en territori pla, al costat d'un reguer. Aquest assentament condicionà el desenvolupament urbà del poble, de manera que en el plànol actual de la població podem apreciar les etapes d'eixamplament urbà de la vila a partir del nucli de la fortalesa medieval.
El castells de Barbens, tant pel lloc on es construït -en la plana urgellenca- com per l'estructura de la fortificació, és un típic convent rural del mateix tipus que les comandes franceses. El castell fou un edifici agrari fortificat, car l'època obligava a prevenir de la defensa, proveït de personal per administrar i explorar un territori relativament important que es va ser concentrant amb el temps. Sembla hom anà construint cases adossades als murs del castell, fins a des dels primers temps arribar a ser nucli de població. Més tard fou construït un ample cos murallat per protegir la novella població.
A la façana principal destaca de forma molt notable una llinda esculturada i epigrafiada damunt la porta principal. A la part central hi ha l'escut del comanador Manel de Montoliu. Està representat amb forma rodona, sota una corona on alternen amb florons tres perles posades en forma del vèrtex d'un triangle. Un gran cordó envolta tota l'obra, del qual penja la creu de Malta, que està sostingut per dos lleons rampants tornats un contra l'altre, però que tenen el cap mirant cap a fora i amb una expressió no gaire fera. L'escut pròpiament dit està tallat en tres parts; al cap hi ha la creu de l'Hospital; al centre hi ha quatre pals; al peu hi ha al mig un escut petit partit que té a la dreta una muntanya florida que sembla que faci al·lusió a Montoliu, mentre a la seva esquerra hi ha tres faixes; al costat dret del peu hi ha un braç amb armadura que esgrimeix una espasa petita, mentre que a l'esquerra hi ha tres torrasses en disposició triangular. Entre el cordó i l'escut hi ha una decoració vegetal. Evidentment la data hi ha a la mateixa dovella permet la seva cronologia: 1753 i estilísticament és una obra clarament barroca.
A llinda epigrafiada apareix esculpit el text: "Augustus Dominus Ilustrissimus Domus Dei Frater Emmanuel de Montoliu et de Buxadors. Sacrae et militaris religionis divi loannis lerosolymitanen et Sanctilacobi: Comendator huius Comendae de Barbens, et Dux custodiarum realium et co. castellum hoc restauravit Anno domini 1753". Amb la traducció: L'August Senyor Il·lustríssim en la casa de Déu Fra Fermà Manuel de Montoliu i de Buxadors, de la sagrada i militar religió del diví Joan de Jerusalem i de Sant Jaume: comanador d'aquesta comanda de Barbens i cap dels guàrdies reials i companyia. Va restaurar aquest castell, en l'any del senyor 1753.
A la façana principal destaca de forma molt notable una llinda esculturada i epigrafiada damunt la porta principal. A la part central hi ha l'escut del comanador Manel de Montoliu. Està representat amb forma rodona, sota una corona on alternen amb florons tres perles posades en forma del vèrtex d'un triangle. Un gran cordó envolta tota l'obra, del qual penja la creu de Malta, que està sostingut per dos lleons rampants tornats un contra l'altre, però que tenen el cap mirant cap a fora i amb una expressió no gaire fera. L'escut pròpiament dit està tallat en tres parts; al cap hi ha la creu de l'Hospital; al centre hi ha quatre pals; al peu hi ha al mig un escut petit partit que té a la dreta una muntanya florida que sembla que faci al·lusió a Montoliu, mentre a la seva esquerra hi ha tres faixes; al costat dret del peu hi ha un braç amb armadura que esgrimeix una espasa petita, mentre que a l'esquerra hi ha tres torrasses en disposició triangular. Entre el cordó i l'escut hi ha una decoració vegetal. Evidentment la data hi ha a la mateixa dovella permet la seva cronologia: 1753 i estilísticament és una obra clarament barroca.
A llinda epigrafiada apareix esculpit el text: "Augustus Dominus Ilustrissimus Domus Dei Frater Emmanuel de Montoliu et de Buxadors. Sacrae et militaris religionis divi loannis lerosolymitanen et Sanctilacobi: Comendator huius Comendae de Barbens, et Dux custodiarum realium et co. castellum hoc restauravit Anno domini 1753". Amb la traducció: L'August Senyor Il·lustríssim en la casa de Déu Fra Fermà Manuel de Montoliu i de Buxadors, de la sagrada i militar religió del diví Joan de Jerusalem i de Sant Jaume: comanador d'aquesta comanda de Barbens i cap dels guàrdies reials i companyia. Va restaurar aquest castell, en l'any del senyor 1753.
Curiositats
A la façana posterior de l'edifici de la Comanda, per sobre dels dos arcs i sobre una llosa rectangular hi ha esculpit un escut heràldic de Barbens de forma clàssica, es a dir arrodonit per la seva base. Dalt hi ha una corona que té els florons alternats amb petites flors de lis. La boca de l'escut està coberta per un collar de perles del qual penja la creu de Malta. L'Interior està tallat i primer partit: a la dreta hi ha un animal rampant semblant a un lleó, mentre que a l'esquerra hi ha els escacs i a sota tres calders en posició triangular. Evidentment la data que hi ha a la part superior de la mateixa permet concretar la seva cronologia: MDCCXVI -1716- i estilísticament és una obra més sòbria i clàssica, és a dir de gust medieval, que el de la façana principal, si bé la decoració de fons és clarament bar-.
*foto*
