Catedral de Solsona ***

La construcció del temple es situa a l’entorn del 916, i la primera consagració coneguda data del 977. L’any 1069 es té constància de la finalització d’un nou edifici, de característiques romàniques, consagrat l’any següent pel bisbe d’Urgell Guillem Guifré.

L’actual Catedral de Solsona fou canònica aquisgranesa, passant a ésser canònica agustiniana vers el 1090, categoria que conservà fins l’any 1593 en què en crear-se el bisbat de Solsona fou elevada a la categoria de catedral pel papa Climent VIII.

Del primitiu temple romànic destaquen l’absis central obert directament al mur de la nau amb tres finestres de doble esqueixada, la central de les quals presenta dues arcades a l’extradós que descansen sobre columnes amb capitells de motius vegetals, i les dues absidioles -separades de l’absis- adossades al mur de la nau. La part alta de l’absis presenta una cornisa que descansa sobre mènsules esculturades, mentre que les absidioles presenten un fris d’arcuacions cegues.

També a l’obra romànica correspon la planta baixa i tres nivells de finestres del campanar, simples als dos primers pisos i geminades al tercer. Tant en el segon com en tercer pis les obertures presenten un arc a l’extradós sobre columnes i guardapols decorats geomètricament. El pis on hi ha les campanes fou sobrealçat entre els segles XVI i XVII.

L’any 1593 es va crear el bisbat de Solsona i l’església fou elevada a catedral. La casa de l’abat es va convertir en Palau Episcopal.