Celler del monestir de Sant Benet de Bages ***

Segons informa el Dr. Francesc Serra i Sellarés a la seva tesi doctoral Sant Benet de Bages a l’època montserratina (segles XVI-XIX) d’abril de 2005 “ L’alimentació diària dels monjos del monestir de Sant Benet de Bages estava formada per dos àpats: el dinar i el sopar, si bé en algunes èpoques de l’any només se’n feia un. El règim alimentari incloïa bàsicament les verdures, els llegums, el pa, les fruites, l’oli i, en menor grau, el peix i la carn, acompanyats d’aigua i de vi. Pel que fa al vi, aquest era de fabricació pròpia. Ja des del segle X, la vinya era un dels conreus més importants de l’entorn del monestir i aquest tenia els seus cellers per emmagatzemar el vi. Els monjos es feien el seu propi vi i en comercialitzaven els excedents, que eren molt nombrosos, ja que molts dels censos que cobraven com a senyors alodials dels masos i terres que posseïen des dels segles medievals eren en càrregues de vi. L’entorn del monestir de Sant Benet fou durant el segle XVIII una autèntica explotació vitícola, sobretot de vi claret i vi rosat.”

El Dr. Serra continua aportant dades sobre el celler: “és una gran sala medieval de 22 metres de llargària construïda entre finals del segle XIII i la meitat del XIV, amb importants reformes al segle XVIII. Està separada per nou arcs diafragmes entrecreuats longitudinalment els uns entre els altres construïts al segle XVII per aguantar el pes de les parets de les cel·les dels monjos que es van construir al damunt. Al 1564 hi ha constància de l’existència de tres cellers al monestir: el celler principal –disposava de dues tines de fusta, una premsa, un brescat, una tina de pedra, una cisterna, onze portadores, setze bótes de fusta, i un cubell de finar la verema entre d’altres objectes-, el celler de la torre –situat prop del campanar posseïa tres bótes de fusta,  deu botelles de fusta, dotze carretells, una portadora, i dues tines de pedra- i el celler nou de dalt –era el més petit i estava destinat al consum diari de la comunitat i actuava com una mena de rebost- (...) Al segle XVIII hi ha constància també de més d’un celler al monestir: el celler gran, el celler del claustre de dalt al sobreclaustre i el celler de baix. L’any 1717 hi ha un celler nou que de ben segur és l’espai avui identificar com el celler que en aquesta s’hi van portar obres per situar les cel·les dels monjos al damunt.”