Si bé arrel dels efectes constats de les epidèmies el 3 d’abril de 1787 s’emeté una Reial Cèdula dictada pel rei Carles III que demanava establir els cementiris fora de les poblacions o en grans espais lliures per tal d’aconseguir que fossin lloc ventilats, no seria fins el primer quarts del segle XIX quan s’impulsaren les primeres mesures legislatives per la creació de cementiris per traslladar les antigues sagreres a redós de les parròquies a les afores, encara que les pautes higiènico-sanitàries no quedaren fixades fins a finals de segle XIX, Durant tot aquest segle sovintejà l’incompliment de les diferents disposicions per part de les autoritats municipals i dels càrrecs eclesiàstics.
El cementiri vell de Seva no fou clausurat fins el 1922 quan entrà en funcionament el nou. Al darrera de l'església de Sta. Maria es conserven les restes del cementiri vell: unes antigues làpides de pedra, en posició vertical, suportades per uns muntants laterals d’acer corten. També hi ha una antiga font brollador de pedra.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
