Centre Municipal de Cultura, antic Casal dels Salbà de la Bisbal del Penedès

El primer castell de la Bisbal es va erigir entre els anys 1043 i 1075, ja que en aquella època va ser infeudat per Bonfill Guillem de Castellvell i la seva muller Sicardis als avantpassats de Pere de Fontallada.

Entre els segles XIV i XVIII ostentaren la senyoria la nissaga Salbà amb el títol de barons de La Bisbal. Fou en aquest segles quan el castell s’aniria convertint en un casal senyorial, deixant de ser una fortalesa. El 1430 Bernat Salbà, senyor de La Bisbal del Penedès i llavors diputat del General, meravellat de les obres portades a terme al palau de la Generalitat introduí reformes al casal familiar per dotar-lo de una certa magnificència. Així construiria una elegant galeria gòtica que tingué una vida segurament molt curta. Potser fou destruïda en la guerra civil d’aquell mateix segle.

Acabada la guerra del segle XV, l’any 1472, el seu fill, que també es deia Bernat Salbà, tornant al seu poble i castell vencedor del camp de batalla, al trobar el casal dels Salbà mig ensorrat,  començà a reconstruir-lo, ampliant-lo i embellint-lo. Fou en aquest moment que s’establí  l’època de major esplendor del casal. Les obres van ser continuades pel seu fill Bernat Pau Salbà. Així, el castell va deixar de ser una fortalesa antiga i ferrenya per convertir-se en un casal soberg digne dels barons bisbalencs que a l’època eren uns dels més poderosos de la vegueria i que senyorejaven la Bisbal i l’Albà, mentre que durant més d’una centúria foren governadors de l’illa d’Eivissa.

La baronia de La Bisbal passà per matrimoni a la família Vilallonga, la qual va deixar abandonat el casal entrat el segle XVIII. Es va mantenir dempeus fins a finals del segle XIX i després les seves restes van ser aprofitades per a noves edificacions.

A finals del segle XX l'Ajuntament de La Bisbal del Penedès va adquirir aquestes cases per construir-hi el Casal Municipal de Cultura. Aquest modern edifici ha mantingut les escasses restes de l'antic casal, que encara poden contemplar-se tant a l'exterior com a l'interior del recinte.

De l'exterior destaquen els dos finestrals, de tradició gòtica. A l'interior s'han mantingut diversos elements arquitectònics, finestres, festejadors, el pou, i una estança amb arcs de mig punt ha estat convertida en un petit teatre-auditori.