El convent de Sant Francesc de Santpedor fou fundat fóra muralles a partir de la iniciativa de Jaume Llussà, l’any 1689. Uns anys abans, concretament el 1682, ja havien arriba a la vila un grup de frares que provisionalment van viure en una casa particular. Nou fou fins el 1692 quan es va autoritzar la llicència gràcies a la intercessió del duc de Medina-Sidonia, virrei de Catalunya d’aleshores i un any després ja podem parlar de la fundació efectiva.
I ben aviar es va posar fil a l’agulla i les obres començaren l’any 1720 i el convent s’inaugurava el 1729. Finalment l’església es beneïa el 1732.
La comunitat franciscana va estar-hi fins la desamortització de Mendizabal l’any 1835. Fou ocupat provisionalment per les Germanes Carmelites de la Caritat a partir de 1851 i fins 1893. També va acollir durant uns anys al bisbe de Palmira, Fèlix Amat.
El convent es va derivar pel seu estat ruïnós; únicament es va mantenir en dempeus l’església malgrat també es trobava força malmesa i part del mur perimetral del convent. L’espai fou rehabilitat i va preservar el llegat històric de l’edifici afegint nous valors que realçaren i singularitzaren de forma contemporània l’església de l’antic convent de Sant Francesc. És una obra de l’arquitecte David Closes, guanyador dels Premis Catalunya Construcció 2012 a la intervenció d'edificis ja existents.
