❮
❯
El carrer de l'Estudi és l'eix vertebrador del call de Tàrrega. Era on vivia la major part dels jueus. Pel que sembla, es construeix al llarg de la primera meitat del segle XIV i va ser habitat per jueus fins al 1492. A l'actual número 15 del carrer de l’Estudi del call i segons les investigacions de Josep Xavier Muntané i com s'indica des del Museu Comarcal de l'Urgell, "dels llibres d’estimes de la ciutat, hi residí el metge i filòsof jueu Avraham Xalom. Tot i que no sabem ben bé entre quines dates va residir a Tàrrega, podem fer una aproximació sobre el fet que va residir al segle XV, entre 1412 i 1492."
A mesura que baixa cap al riu, el carrer rep diferents noms: carrer dels Jueus, del Forn dels Jueus, del Call i de l'Escola dels Jueus. Algunes de les cases actuals coincideixen amb l'espai que ocupaven les cases del call als se-gles XIV i XV.
Cap a l'est, el call arribaria fins a l'actual carrer de les Piques i, cap a l'oest, fins al carrer de la Font. El barri jueu comunicava amb la resta de la vila a través de diverses portes, la principal de les quals suposem que estava situada al capdamunt d'aquest carrer. Per ella degueren entrar els assaltants del call del 1348.
Un tram del carrer de l'Estudi s'anomenava carrer del Call al final del segle XV.
A la cantonada oest, amb el carrer de Lluís Folquet, que ja s'anomenava així al segle XIV, hi tenia la casa Pere Castelló (1502), el nom del qual, abans de convertir-se al cristianisme el 1492, era Jossef de Besés. Pertanyia a una de les families més riques del call, amb un gran patrimoni immobiliari.
El número 15 de l'actual carrer de l'Estudi conserva encara bona part l'estructura primitiva de l'edifici del segle XIV a la planta baixa, la qual cosa ens serveix d'exemple per veure com estaven construïdes les cases i quina amplada de façana podia tenir la major part de les cases del call.
Els jueus del call de Tàrrega tenien diverses ocupacions. Entre els oficis que figuren als documents, hi ha els de corredor, prestamista, metge, botiguer, comerciant, artesà (calceter, sedassaire, pergaminer, pelleter, etc.), mosso servent de jueus ric.
La part baixa del carrer del Call que correspon a l'actual Plaça de la Palla -que no existia en època medieval-, rebia el nom de carrer de l'Escola dels Jueus, ja que, a partir del 1347, s'hi aixecava la sinagoga nova que substituí l'antiga, situada en un espai a la vora del riu Ondara que, a mesura que s'anà edificant el carrer dels Jueus, s'anà buidant de les famílies jueves que s'hi haurien establert des del darrer terç del segle XIII.
A partir dels llibres d'estimes de començament del segle XVI (document fiscal en el qual es fa un inventari de les propietats urbanes i rústiques, on s'esmenta el valor estimat d'aquestes, el titular i les seves afrontacions), es pot emplaçar la nova sinagoga a l'actual plaça de la Palla o en un indret molt proper. Formant part del mateix complex sinagogal; altres documents hi situen també l'hospital.
A la part baixa del call, prop del mur o muralla que limitava amb el riu, hi havia la casa de Moixé Natan, un dels jueus més rics i influents de la Tàrrega de la primera meitat del segle XIV, alhora que un dels pocs autors jueus que va escriure les seves composicions en hebreu i en català.
L'actual casa del número 8 del carrer de l'Estudi coincideix amb l'emplaçament del forn dels jueus que apareix als llibres d'estimes dels anys 1501-1506. La presència d'un forn en aquest immoble encara es documenta l'any 1677, quan la família Jover va adquirir la casa per ajuntar-la amb la seva propietat. La casa encara conserva elements estructurals del seu passat medieval, com ara alguns arcs gòtics.
El forn era un element fonamental de la vida del call. Era l'indret on les famílies jueves duien el pa fet a casa a coure, així com determinades viandes, com ara les panades. Al segle XV, els clients del forn eren jueus i cristians.
El carrer de les Piques també formava part del call. A l'època medieval, es coneixia amb el nom de carrer d'Arnau Farrer. A la part baixa, a tocar del riu, hi havia un portal de la muralla que es coneixia amb el mateix nom del carrer, tot i que en alguns documents també se cita com a portal dels Jueus.
Al segle XV, sabem que hi vivia població jueva i cristiana barrejada. Moltes de les cases de la banda est del carrer de l'Estudi, pel darrere, donaven al carrer de les Piques.
Les voltes gòtiques del carrer de la Vilanova ja comunicaven als segles XIV i XV ambdós carrers. Aquests arcs són un dels elements arquitectònics més destacats que han perviscut de l'antiga fisonomia del call.
No gaire lluny de la cantonada del carrer de les Piques amb el de la Vilanova va viure, durant la segona meitat del segle XV, mestre David Abenaçaia, un important metge jueu que el Consell de la vila contractà per tenir cura de la salut pública de Tàrrega.
