El Campàs / L'Era de Cal Cabellut / Bar L'Era de Masllorenç

El dia 17 de març de 1832, davant del notari Rafel Escofet del Vendrell, Ramon Garriga Palau i Vicenta Soler Ricart van signar Capítols Matrimonials en els quals la mare del contraent, Rosa Palau Forner, de cal Palau de Masllorenç, li va fer donació i heretament universal dels seus béns.

El dia 2 de novembre de 1890, el fill d’aquest matrimoni, Pere Garriga Soler, va atorgar testament davant del notari Josep Calbó del Vendrell en el qual va nomenar al seu fill Ramon Garriga Albornà hereu dels seus béns i aquest, el dia 24 de gener de 1891, davant del notari Jaume Ramon del Vendrell, va formalitzar el corresponent inventari dels béns que havia rebut de l’herència del seu pare.

Entre aquests bens, hi consta una finca ubicada a la partida “Campàs” del terme municipal de Masllorenç, de 19 hectàrees, 76 àrees i 56 centiàries. Aquesta finca confinava a orient amb Marià de Magriñà, a migdia amb Magí Vidal Totosaus i Josep Borràs, a ponent amb l’esmentat Marià de Magriñà, Marià Puig i part amb Marià Borràs, amb aquest darrer per mitjà del camí de la Juncosa, i al nord amb una altra finca del mateix propietari, amb Pau Batalla i Ventura Domingo per mitjà de l’antic camí del Vendrell a Valls.

El dia 9 de novembre de 1911, davant del notari Carlos López del Vendrell, el titular d’aquest immoble, que aleshores residia  al C/ Perelada, núm. 54 de Figueres, va vendre 8 àrees i sis centiàries d’aquella finca a Joan Miquel Bundó i Dolors Sanabra Galofré, residents a la casa del C/ Sant Ramon, núm. 5 de Masllorenç, coneguda amb el renom de cal Cabellut.

En aquell document, aquest terreny segregat hi apareix descrit com un terreny erm, amb dos ametllers, que confinava a orient amb la carretera que va de Masllorenç a la d’Alcover a Santa Creu de Calafell; a migdia, amb la resta de la finca del venedor; al nord i a ponent, amb terra que havia format part de la mateixa heretat, llavors propietat de Joan Ribas Llopart i de Pau Garriga Miquel, respectivament.

Segurament, va ser el matrimoni comprador qui va edificar sobre aquest solar una pallissa amb una era al davant a nivell de la carretera amb la qual confinava per la part del llevant. Aquell edifici tenia una única planta amb porta a la part més baixa del terreny i una obertura nivell de l’era des d’on s’entrava la palla resultant de la batuda. Per això, aquest immoble es va passar a conèixer com l’era de cal Cabellut.

Des de llavors, la propietat s’ha transmès de pares a fills per herència fins a l’actualitat.

Com que l’edifici estava a l’entrada del poble i degut a la seva utilitat com a magatzem de palla, sovint hi havien fet estada alguns transeünts al seu pas per la població i fins i tot, el mes de juliol de 1944, hi va néixer la filla d’un esquilador gitano que s’hi havia refugiat amb la seva família.

Amb la mecanització del camp dels anys 50 i 60 del segle passat, l’era es va deixar d’utilitzar i la pallissa es va anar deteriorant.

Per tal de consolidar aquest edifici, a mitjans dels anys seixanta del segle passat, s’hi van portar a terme unes obres amb les quals s’hi va afegir una planta superior de manera que la planta baixa es va destinar a garatge per a maquinària agrícola i la superior es va fer servir com a traster i per guardar-hi algun producte agrícola de poc valor.

El dia 27 de desembre de 1995, Diego Rojas Peñas va sol·licitar llicència per adaptar aquest edifici per l’obertura d’un bar segons projecte de l’enginyer i arquitecte tècnic Vicenç Gandia Garcia de Sant Boi de Llobregat.

Amb aquesta finalitat, es va afegir a l’edifici un annex a la part del darrer. La planta baixa d’aquest es va destinar a magatzem i a la superior, s’hi van instal·lar els lavabos. A la construcció antiga s’hi va ubicar el bar i l’era es va convertir en una terrassa amb taules i cadires per als clients.

L’establiment va agafar el nom de “L’Era” perquè era l’ús més característic que fins llavors havia tingut aquell immoble.

El nou servei es va inaugurar el dia 1 d’agost de 1996, després de l’acte de presentació de la revista local “El Porticó” que s’havia fet coincidint amb l’inici de la Festa Major d’Estiu de Masllorenç.