Les condicions estratègiques d’aillament i inexpugnabilitat del Capolatell justificaren la seva utilització com a camp d'instrucció militar durant la Guerra del Francès. El tinent coronel solsoní Francesc Xavier de Cabanes i d'Escofet proposà al capità general de Catalunya Luis de Lacy y Gautier la utilització de Busa com a campament i rereguarda segura. El 1810 el general Lacy el convertí en quarter general en la lluita contra Napoleó, i hi establí una escola militar, un hospital de sang i un camp de concentració per a presoners francesos, esdevenint una fortalesa militar. Es van fortificar els punts més febles i es construïren un miler de casetes de fusta per a l'allotjament dels resistents. S’ha dit que al Calpolatell, a Busa, el 1812 la guarnició hi proclamà la constitució immediatament després que a Cadis, en un acte al qual assistiren uns 8.000 soldats. Durant la primera guerra carlina esdevingué quarter general carlí.
A l'extrem nord-occidental del pla destaca l La presó natural del Capolatell o de Busa, un petit planell envoltat de cingles separat del pla per una esquerda profunda que va ser usat com a presó durant la Guerra del Francès (a principis del segle XIX). Per accedir a aquesta mena d'illa de roca, envoltada de pena-segats, cal creuar un petit pont, actualment de ferro. Durant la guerra del Francès a principis del segle XIX va ser utilitzada com a presó, ja que només s’hi podia arribar a través d’un pont de fusta que posaven i treien quan havien de fer entrar o sortir presoners.
La tradició afirma que n'hi havia que, desesperats, es llançaven al buit cridant «Mourir à Busa et resurgir à Paris» (Morir a Busa i ressorgir a París).
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
