El Pont de Cabrianes a Sant Fruitós de Bages

El nucli del Pont de Cabrianes bàsicament està format per l’edifici molt malmès de l’església parroquial de Sant Jaume de característiques historicistes del darrer terç del segle XIX –construïda per iniciativa de Josep de Bertran i Dalmau-, la Casa Gran –una construcció que abasta edificacions des del segle XVIII- i els habitatges molt deteriorats destinats als obrers de la desapareguda fàbrica tèxtil –destaquen les diverses torres que imiten una estructura defensiva tipus castell-.

Aquest indret és lloc de confluència de cinc termes municipals (Sallent, Artés, Calders, Navarcles i Sant Fruitós de Bages), i en conseqüència un punt de referència en la xarxa de comunicacions de la comarca, malgrat avui en dia es troba en un procés d’abandonament progressiu.

El pont que sempre l’ha identificat, està documentat des del segle XI, concretament l’any 1089. Va ser enderrocat i refet durant el segle XIII (any 1313), i disposava únicament de tres ulls. Al segle XVI es va tornar a reformat. Sembla que es reféu arran del privilegi de pontatge que el rei Ferran concedí a la ciutat de Manresa per la reparació de ponts (1509): “Tambien se hallan sobre el Llobregat a más de dos puentes que hay en Manresa otros de consideración especialmente el de Cabrianes de 9 ojos, otros llamado de Vilomara de 9 ojos que se reedifico desde 1617 hasta 1623 y otro en el lugar de Castellvell, de 4 ojos muy grandes”

En el decurs del segle XIX es va fer accessible al trànsit rodat. Segon informa el calidoscopi calderí, fou enderrocat l’any 1939 per la 1ª Companyia del Batalló de Sapadors del XVIIIè Cos d’Exèrcit Republicà (sota comandament del Tinent Coronel José Del Barrio) El dia 24 de gener de 1939 aquesta Companyia va instal·lar diferents artefactes explosius al Pont de Cabrianes “…que cruza sobre el Llobregat. Características: puente de mamposteria de 83’5 mts. de largo, 3’7 de ancho y una altura de 17 metros sobre el nivel del agua, 5 pilas que forman 6 hojas desiguales de una luz media de 11 m. […] Todas estas destrucciones han quedado cargadas y con los artificieros correspondientes preparados para dar fuego. Además y según sus órdenes verbales se hará cargo de dar fuego los artificieros Zapadores de la 27 División…”

El dia següent, el 25 de gener de 1939 faran volar el pont. La descripció que se’n fa és la següent: “Pongo en su conocimiento que según me comunica el oficial encargado de las destrucciones en la carretera de Manresa a Vich ha sido dado fuego a la destrucción preparada en el puente sobre el rio Llobregat correspondiente al kilómetro 6 Hm. 9 denominado “de Cabrianes” a las 16 horas 15 minutos del dia 25 y resultando satisfactorio. De los 6 arcos que contaba el puente han desaparecido 4 quedando 2 en pié. El hornillo marcado con el 1 en el gráfico adjunto y que tenia que provocar la caída del tercer arco, falló. El explosivo quemó sin llegar a estallar. Los dos estribos también han desaparecido”. Tota aquesta actuació es va fer  “…con presencia del enemigo…”.

L’actual pont pel qual transcorre la carretera fou construït posteriorment.