L’any 1763 es va iniciar la construcció del pont anomenat de Carles III i la carretera general N-II, que comunicaria Tarragona amb Barcelona per la serra de l’Ordal. El pont de les Quinze Arcades, que és com es coneixia popularment, va ser obra de l’enginyer militar Pedro Martín Cermeño i es basava en un projecte anterior de Verboom encarregat per Felip V el 1717. La mà d’obra per construir-lo va consistir en més de tres-cents presoners algerians que, per l’acció de diverses crescudes del riu, no el van acabar fins a l’octubre de 1767. El pont, de 335 metres de longitud i una amplada de 14,5 metres, tenia una altura d’entre 10 i 13 metres, i es fonamentava en quinze arcs amb uns pilars d’entre 4 i 5 metres d’amplada segons la ubicació.
La construcció del pont va convertir Molins de Rei en un punt estratègic de comunicació i va suposar un impuls econòmic i una expansió del teixit urbà al llarg del traçat de la nova carretera, on ràpidament es desenvoluparien nous habitatges i negocis relacionats amb aquest creixent trànsit de persones i mercaderies. Aquesta importància no li va evitar ser un objectiu clau en tots els conflictes bèl·lics que es van succeir des de llavors, com la derrota de les tropes espanyoles a la Guerra del Francès de l’any 1808, immortalitzades en diversos gravats, les posteriors fortificacions de les guerres carlines i els infructuosos intents de voladura durant la Guerra Civil que no van evitar l’entrada de les tropes franquistes el 25 de gener de 1939.
La construcció de l’A-2, a final dels anys 60, al marge esquerre del riu va comportar l’augment del drenatge i una extracció insostenible d’àrids que arribaria fins a la base dels pilars, cosa que va accelerar la destrucció dels elements de pedra que protegien els pilons de fusta que el fonamentaven, els quals van quedar exposats a l’aigua. Tot i les diverses crides d’alarma, desateses pel Ministeri Obres Públiques, que durant anys va ignorar-ne el manteniment, i els intents de protecció dels pilars, la nit del 5 al 6 de desembre de 1971 una riuada va desplomar un pilar i dos arcs, fet que causà la mort d’un camioner que hi circulava, i el 30 desembre una nova riuada en va ensorrar dos arcs més. El 3 de febrer de 1972, el pont va ser definitivament enderrocat per construir-ne l’actual en el seu lloc, tot i els infructuosos intents d’algunes entitats perquè fos declarat monument històric i rehabilitat. Molins de Rei va perdre així un dels seus símbols patrimonials més importants.
Text: Ajuntament de Molins de Rei
