Els pous de Masarbonès ***

L’aigua és un element essencial per a la vida dels pobles. Gairebé totes les cases tenien cisternes que recollien aigua de teulada i a la plaça del poble també hi havia el pou de la Bassa, del Comú.

Però l’aigua potable s’havia de baixar a buscar als pous, on es concentraven els pous d’aigua viva del poble, construïts amb el fons de pedra seca, que permet recollir l’aigua però no deixar-la perdre. L’aigua corrent no va arribar a les cases de Masarbonès fins a la dècada dels 70 del segle XX.

En aquest indret hi havia el pou de Beure on les dones anaven a omplir els càntirs. Cadascuna es portava la seva corda i havia de baixar el càntir vigilant de no tocar les parets, fins que al 1950 Josep Batet, aleshores alcalde pedani del poble, hi va posar una corriola i una pica. Fora del pou, els càntirs s’omplien gràcies a una aixeta. També aleshores es va construir el pedrís per a seure.

 El pou de les Galletes també és un pou d’aigua viva o naixent. A l’abeurador, omplert a galledes, hi bevien els béns de Cal Curt que cada hivern baixaven a pasturar de la muntanya. Al seu costat, el safareig , també s’havia omplert a galledes si la pluja era escassa i la mina no rajava prou.

L’aigua procedent de la mina s’aplegava en una antiga bassa al costat del pou de l’Olivar  i una altra part era conduïda, per un canal que vorejava el marge, fins al safareig. Quan la mina rajava, als safareigs hi anaven gairebé totes les dones del poble a rentar, perquè així s’estalviaven d’utilitzar l’aigua de les seves cisternes. Deien, a més, que l’aigua de la mina feia la roba molt més blanca...

Ben a prop hi havia també el pou Blanc, el pou de la Font de Cal Jané, el pou de Cal Tet i el pou Vell, també de Cal Tet.

Als pous s’hi podia arribar des del poble pel camí dels Pous , arrenca al carrer al costat de les fassines del Tet i baixa entre les vinyes del Curt fins al pou de Beure, el de les Galletes i el safareig. Aquí segueix cap a l’hort del Rector, a mà esquerra, i pujava fins a la carretera. També s’hi pot arribar agafant l’antic camí del Vendrell i, quan s’és baix al fondo, es pren el trencall que porta fins al camí dels Pous.